La Dolors, que sempre pensava en els altres
En memòria de Ma. Dolors Mateu i Vives
Sota una aparença de persona fràgil, s'hi amagava una dona forta, d'una fortalesa sorprenent. La vida no li va posar les coses fàcils. 87 anys, ara, i no ho semblava. Persona activa, sempre tenia paraules animoses i el somriure al rostre. Transmetia bondat perquè era bondadosa. I era també incansable. La seva vida va ser, en bona part o potser tota, una vida esmerçada al servei dels altres, a les causes que considerava justes, a les entitats solidàries. Hi era sempre i no calia demanar-li generositat perquè la regalava, contenta.
Es feia estimar la Ma. Dolors Mateu, la Dolors Mateu, com molta gent li deia.
Ha mort aquest juliol calorós i estrany. Una mort dolça, a casa, potser de matinada, ens expliquen. I l'església, avui, s'ha omplert de silencis i records a primera hora de la tarda. I també de la música que li agradava. Cel net i blau, i un aire suau en sortir a la placeta de davant del temple, on, aquesta vegada, per les circumstàncies, no hi havia abraçades. Només llàgrimes i paraules de condol amb la mascareta posada.
La Ma. Dolors Mateu, la Dolors, deixa una petjada de bonesa i de testimoniatge cristià exemplar. Igualadina coneguda. Igualadina estimada. Igualadina discreta. Era una branca més d'una gran família de soca-rel i amb història a la ciutat d'Igualada. Ella també ha deixat un full de serveis ple i admirable. Persona de fe i d'acció a la vegada.
Tenia el do de la serenor i de fer gent amiga amb el seu tracte. Des de sempre, aquella manera de fer afable, alegre, que es preocupava per saber dels altres i s'oferia pel que fos necessari, va fer que fos persona coneguda i estimada en molts àmbits.
A la Dolors Mateu li agradava ajudar. Ajudar. Ajudar sempre. S'interessava per tot i era fidelíssima en l'amistat. Res d'estrany que l'església gran -a la que hi va dedicar també tantes hores- fos plena, tenint en compte les circumstàncies de seguretat obligades i amb gent seguint la cerimònia del comiat des de fora. La gent escoltava en silenci al mossèn i es va afegir al parenostre a la seva memòria de manera unànime.
Deixa un bon record i una manera de fer senzilla però efectiva, allunyada de qualsevol focus. La ciutat, sortosament, és sensible a les persones com la Dolors.
Potser un dels moments més delicats i tendres i que a ella li hauria agradat, va ser al tanatori, el mateix matí, quan un noi amic, limitat, al que ella estimava especialment, va demanar de veure-la per última vegada. En sortir, compungit, algú de la família va dir-li, amb dolcesa, tot abraçant-lo: ara ja no podràs veure més a la Dolors... I el noi, trist però seré, amb la mirada clara, va respondre: ara, la porto al cor...
Al cor, com tanta gent que era a la tarda a l'església per dir-li a la Dolors adéu al seu adéu inesperat.
14 Comentaris
Com bé dius Antoni M, no vam poder evitar les llàgrimes. Tot i la seva edat, el seu envejable estat físic ens va fer més colpidora i sorprenent la seva partida. Una gran senyora. Moltes gràcies... Llegir més per tot Dolors, la meva catequista (el meu nen de catequesi com em deia ella sempre que ens vèiem). Que al Cel ens poguem veure
Desde les terres de l ebre, i emocionat, per aquestes paraules tan boniques i que dien tant d una gran dona, amics del teu Fill Xavi, amb la Sra. Dolors, vaig tenir el gust de parlar per telefon ,... Llegir més fa molts temps, ja llavors, vaig entendre amb el to de la seva veu, la magnitud d una bona dona,... Deu la tingui al Cel. el meu condol a la familia.
Hem va arribar la notícia a mig matí. I vaig plorar per ella. Ha tingut la mort que segur desitjava Soposo que moltes vegades ella pensava en una mort plàcida sense fer soroll. Tenim que pensar... Llegir més que no va patir. A mi m’ha quedat la recança de no haver pogut estar al seu comiat. Jo ja tenia un compromís ineludible a la mateixa hora. Amb la meva segona mama no podia fer-li aquest lleig, però les circumstàncies ho han volgut així. Feia molt temps que la coneixia i des de el principi l’hi deia la ”meva segona mama” i ella de sempre ho va acceptar amb aquell somriure obert. Quan ens trobavem sempre ens saludàvem Adèu mama i ella sempre responia amb un parell de petons. La seva filla Assumpta savia del nostre ”filing”. Dolors, descansa en pau i al cel ens podrem veure.
Tonmaria
Profundament agraïts per aquestes paraules precioses que reflexen perfectament com era la mare i perqué la gent s’ha l’estimava tant!
Yo tampoc la conegiá pero vec que era mol estimada que en pau descansi a mi tambe ma agraderia que cuán marchi em recordin aixi que tianguis un bon del
Un article molt emotiu i molt real, es el que es mereixia la recordada Dolors per el seu tarannà i per la seva manera de ser, sempre la tindrem a la nostra memòria. Que reposi amb pau.
Dolces paraules per una Dolors ben dolça de tracte i d'estima. Hi va haver una temporada que venia a casa els pares els diumenges i es va fer propera a tots els seus fills a mesura que hi coincidíem. A través de Mans Unides sempre era prop de la meva germana Tere - missionera- , ja traspassada, va coincidir a Sardegna amb una altra de les meves germanes (l'Anna que hi viu) i quan ens trobava a cadascun de nosaltres ens tractava com la pròpia família. Descansa en pau, Dolors. Maribel Nogué i Felip
16 de juliol 2020.11:01h
Dolces paraules per una Dolors ben dolça de tracte i d’estima. Hi va haver una temporada que venia a casa els pares els diumenges i es va fer propera a tots els seus fills a mesura que hi... Llegir més coincidíem. A través de Mans Unides sempre era prop de la meva germana Tere - missionera- , ja traspassada, va coincidir a Sardegna amb una altra de les meves germanes (l’Anna que hi viu) i quan ens trobava a cadascun de nosaltres ens tractava com la pròpia família. Descansa en pau, Dolors. Maribel Nogué i Felip
La seva sola presencia et comunicava confiança i seguratat.
No la coneixia, jo, a la Dolors, però llegint aquestes paraules...Jo, quan sigui gran, vull ser com la Dolors
Que bonic marxar però quedar-te al cor de moltes persones que has estimat i que... Llegir més t’han correspos
Quin comiat més bonic, més tendre i, sobretot, sentit Carles!!
Tingues la certesa i el consol que persones com la Dolors, no marxen mai del tot: queda tot el que ella ha sembrat
Moltes grácies per descriure tan be a la nostra estimada Dolors.
Conec molt bé la estima que tenía en vers la vostra familia,especialment al Carles ,que per el seu aniversari,la va voler al seu... Llegir més costat .......la estimació era mútua
Dos dies..abans a la meva Sra,i a mi.
Ens va llensar dos petons,i ens va dir.
Adiós macos.
Una grand SRA.
En sap molt greu, saber la mort de la Dolors, era una dona molt agradable, educada i dolça d’una familia igualadina de socarrel.descansa en pau Dolors t’ho mereixes
Teresa
Igualada
7 de desembre 2020.10:51h
Un sol, la Dolors. Ho era i sabia transmetre serenitat.
Sempre paràvem a fer una xerradeta, és de les persones que et feient sentir bé.