Que molt sovint no som considerats ciutadans és una evidència que no cal explicar gaire. El concepte de súbdits encaixa millor en la realitat quotidiana.

Ara, s'han tret de la màniga l'aplicació de tarifes per horaris en el servei essencial de l'electricitat. És, segurament, un primer pas i en veurem d'altres. Una presa de pèl. Ens hi podem enfadar o prendre'ns-ho de broma i somriure. Cap de les dues opcions serveix de res.

Ho han decidit els que manen que no són els que sembla que manen. A més, repeteixen que tot es fa a fi de bé, pensant en les persones. Mentida. Els súbdits són considerats persones? Es diria que no massa. Una vegada més es tracta és de fer sentir culpables les víctimes. Si la factura segueix sent exageradament cara, serà per culpa de no llevar-se d'hora, molt d'hora, a posar la rentadora o per no haver anat a dormir tard, molt tard, esperant que acabi el rentaplats. I els veïns, s'hi senten soroll i no poden dormir, ja ho saben, que engeguin la seva rentadora o el seu rentaplats i a contrarestar la remor i, qui sap, si també a ajudar que el tremolor del bloc de pisos sigui més compassat i rítmic.

És probable que l'exemple sigui aviat ampliat. Gas i aigua són també serveis bàsics i essencials. De fet, la semblança ja hi és en les factures inintel·ligibles i complexes. I poden venir més coses.

Així, per l'aigua es podria arbitrar un suplement per aquells súbdits que gosin rentar-se la cara, les mans i les dents i dutxar-se entre les set i les deu del matí. I un increment a part pels que a mitjanit o de matinada s'aixequen a fer un pipí i tiren la cadena del vàter. Tot, pensant sempre en les persones, és clar.

Pel gas, hi ha maneres per apujar els preus sense que es noti gaire. Elemental, caldrà buscar nova nomenclatura, dir-ne tarifes planes o enrasades o qualsevol altre nom que despisti al personal. Per evitar protestes i reclamacions, es preveurà un petit descompte si els súbdits fan ús de producció pròpia en els gasos. És a dir, si fan pets, llufes, erupcions o d'altres, per exemple. En aquest cas, caldrà omplir cada mes, una declaració amb detall de quantes vegades, a quines hores, intensitat, durada i lloc de la casa on s'ha produït. Un algoritme amb aquestes dades calcularà la bonificació que pertoca.

Els súbdits, si es coordina bé la cosa, podran omplir aquesta declaració indispensable a les hores de nit, mentre va la rentadora. Si l'endemà tenen son i no rendeixen al treball, la culpa serà només seva. La feina principal del súbdit esdevindrà, a partir d'ara, poder pagar els serveis -dits essencials- d'electricitat, aigua i gas.

Mentre, en despatxos luxosos, l'increment dels immorals beneficis serà repartit d'amagat i potser també de nit, en sobres opacs, entre els que de veritat manen encara que sembli que manin uns altres. I les portes giratòries seguiran donant voltes a totes hores i podran entrar-hi gent que fa cua, esperant torn, perquè la política, on creien que manaven, però no manaven, els ha deixat sense feina aparent.

Les preses de pèl no tenen mai límits. I com que ara s'ha posat de moda anar en bicicleta, algú potser ja està pensant un impost per pedalada. I per què no una taxa per respirar? Si us hi fixeu bé, els súbdits -que clamen que cada dia estan més ofegats- respiren. Respiren encara.