Lideratge d’equips virtuals
L’entorn en el que vivim cada vegada està més digitalitzat. Les eines amb les que treballem, els documents que utilitzem, l’emmagatzematge en el “núvol”, entre altres, fan que cada vegada sigui més fàcil treballar de manera virtual.
Els equips de treball virtuals, és a dir, els grups de persones que col·laboren en un mateix projecte però que només interactuen a través de l’ordinador, ja fa anys que existeixen. Són molt útils per a empreses multi-nacionals o multi-regionals on és necessària la col·laboració de persones situades en diferents països o regions. D’aquesta manera, poden disposar de les persones més qualificades per a cada projecte independentment de la seva situació geogràfica, facilitant també la conciliació de la vida laboral i personal dels membres de l’equip.
No obstant, ha sigut ara, des de que vivim en aquesta pandèmia, que molts de nosaltres ens hi hem trobat de ple. Justament els de la Conca d’Òdena vam ser dels primers que ens vam haver d’adaptar a aquesta manera de treballar.
Està clar que no és el mateix interactuar amb una persona cara a cara en el nostre lloc de treball o fer-ho només a través de videoconferència. Potser fins i tot, la majoria del temps, la relació és només a través de correus electrònics o sistemes de missatgeria instantània. Des del punt de vista del lideratge d’equips, què hem de tenir en compte quan liderem equips virtuals? Tant si parlem de persones que treballen en un mateix departament o projecte, com si parlem d’equips de treball en l’àmbit de l’educació, tal i com fem actualment al Campus d’Igualada de la Universitat de Lleida, podem posar especial atenció als aspectes següents.
Primer de tot, és important ser coherent i conseqüent. És difícil treballar amb una persona que canvia constantment d’opinió o que actua de manera imprevisible, sobretot quan no la veus gaire. Per poder evitar possibles problemes de coordinació, està bé que configurem processos i pràctiques clares i que ens assegurem que l’equip les ha entès correctament.
En una relació de treball virtual és encara més important ser empàtic i recolzar el nostre equip. Hem d’esforçar-nos a entendre la situació personal i els reptes amb els que es troba cada membre de l’equip i donar-los suport de manera adequada i adaptada a les necessitats de cadascú.
La falta de contacte habitual cara a cara pot fer difícil supervisar el rendiment dels membres i desenvolupar una relació de confiança mútua. És per això que hem de posar especial atenció en “empoderar” el nostre equip, d’una banda, deixant llibertat en la realització de les seves tasques, i de l’altra, recolzant-los per superar les possibles dificultats amb les que es trobin. Una comunicació oberta i transparent també ens ajudarà a aconseguir-ho.
Finalment, en els equips virtuals costa més aconseguir una identificació col·lectiva dels membres, especialment en el cas de persones que entren en un equip directament de manera virtual. Per aquesta raó ens podem fixar especialment en fomentar activitats per poder-nos conèixer millor entre tots. Les activitats de “team building" o els moments de conversar mentre dinem o fem un cafè a la cuina de l’oficina es poden adaptar al format digital. No serà el mateix, és clar, però amb una mica de motivació també pot funcionar.
En el cas del Campus d’Igualada, on fem actualment classe en format virtual, ens esforcem a donar una atenció personalitzada als nostres alumnes, oferint-los recolzament per poder adaptar-se a aquesta nova manera de funcionar. També disposem d’eines virtuals, com, per exemple, aplicacions de gamificació, per promoure una interacció digital entre els alumnes i incrementar la seva participació i motivació a les classes.
Tot i que hem entrat de cop en els equips de treball virtuals, podem aprofitar els avantatges que ens aporten i ser conscients de les seves limitacions per trobar eines que ens permetin superar-les.
Mireia Prat
Professora del grau en Administració i Direcció d’Empreses i del grau en Tècniques d’Interacció Digital i Computació
