Titular un article referenciant una cançó de Manel, no és res nou, com tampoc ho és veure com les nostres amigues s’obren Tinder un cop més amb l’esperança de trobar algú millor que aquell ex.

Aquell ex que els va fer tant mal, aquell que potser fins i tot va posar en dubte la vostra amistat. Aquell qui encara a hores d’ara mostra trets manipuladors. I és que en el cas dels ex, el boomerang mai s’encalla entre les branques. Ho hem vist de prop i de lluny, hem vist com la J.Lo i el Ben Affleck han tornat a ser un gairebé quinze anys després d’aquell “Jenny from the Block”. Però també hem vist els nombrosos intents fallits de Jelena, sí, d’en Justin Bieber i la Selena Gomez, i què dir-vos, totes hem analitzat els deu minuts d’“All too well”, la cançó en què Taylor Swift explica la complexa relació de poder que va tenir amb l’actor Jake Gyllenhaal quan ella només tenia 19 anys.

Sento un gran sentiment de protecció respecte cadascuna de les meves amigues i potser és per aquesta raó que quan les veig novament perseguint aquell amor que un cop les va esquerdar, se’m traven les paraules. Les amigues són confidents, aliades i còmplices. Una amistat no és una competició, una amistat és un llenç en blanc amb una paleta de tots els colors, alguns de més foscos i d’altres de més clars, amb línies rectes i algunes de no tan rectes. Una amistat està constantment canviant, però el que mai pot canviar és la confiança i la valentia per dir:

— Deixa’l, amiga, deixa’l.