Maniquins amb micròfon

Començo aquesta columna escrivint amb tres reptes: el de ser dona, el de ser dona jove i el de ser dona jove opinant. Quan vaig començar la carrera de periodisme ara ja fa 5 anys un professor va travessar les portes, es va adreçar a la classe i va dir “abans de començar l’assignatura m’agradaria que les noies sabéssiu que pel vostre to de veu no teniu la mateixa credibilitat que els homes, això us perjudicarà en un futur”. De les noranta persones que van assistir a aquella classe, tres quartes parts eren dones.

“On són les dones?”. Buf, que pesades, no en tenen prou amb tenir un dia dedicat a elles que han d’estar la resta de l’any donant la turra. No es pot fer absolutament res, cap acte, cap concert, cap xerrada, sense que apareguin les feministes de torn queixant-se.

Segons un informe elaborat pel moviment #OnSónLesDones, només el 29% dels espais d’opinió dels principals mitjans de comunicació catalans és ocupat per dones. Aquest estudi es va basar en el recompte de tots els articles d’opinió i intervencions a tertúlies tant radiofòniques com televisives al llarg de l’últim trimestre de 2019.

Com pot ser que el 51% de la població, en una carrera on hi ha més graduades que graduats, ocupem menys d’un terç de l’espai? Allà on tenim més presència tot i no arribar a la paritat, amb un 41% de dones opinant, és als mitjans televisius. Els segueixen els radiofònics (36%), la premsa en paper (27%) i, per últim, els mitjans digitals (22%).

Les dades també demostren que la paritat és més borrosa entre els mitjans privats. És per aquesta raó que es va posar en marxa la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva entre homes i dones, una eina a través de la qual els mitjans privats poden obtenir subvencions i ajuts de l’Administració per empènyer-los a efectuar els canvis corresponents. Segons els subapartats de l’article 25 la llei els obliga a:

c) Garantir una participació activa de les dones, la presència paritària de dones i homes i una imatge plural de tots dos sexes en tots els àmbits, amb una atenció especial als espais de coneixement i generació d’opinió.

f) Promoure l’autoria femenina mitjançant mecanismes d’acció positiva.

h) Reparar el dèficit de reconeixement que pateixen les dones incorporant-ne en qualitat d’expertes, de protagonistes i com a persones de referència en els diferents mitjans de comunicació gestionats o subvencionats per les administracions públiques.

Des de l’aprovació d’aquesta llei, no s’ha detectat cap canvi real dins les dinàmiques dels mitjans de comunicació de caràcter privat, fet que ha demostrat una manca de voluntat política per part de les administracions per fer complir aquesta llei.

Estem fartes de ser maniquins d’exposició als aparadors. Callades, quietes i somrients. Enfadades, però no molt. Gracioses, però no hilarants. Xerraires, però sense credibilitat. Volem una representació real i digne, volem les dones a tots els espais. Volem tots els espais.