Posem la biodiversitat al centre, a l'Anoia i al món

Avui és el dia internacional de la diversitat biològica, també coneguda com a biodiversitat, o la varietat d'organismes vius i que hi ha al planeta. És un bon dia per a recordar que de les 3 crisis ambientals que estem sofrint (el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la manca d'aigua potable), la pèrdua de biodiversitat és l'única de les tres què és irreversible, un cop perduda, no hi ha marxa enrere.

Per què ens ha de preocupar la pèrdua de biodiversitat?

Durant milions d'anys les espècies han creat les condicions necessàries per a permetre la vida a la terra i la formació d'ecosistemes, proporcionant els serveis necessaris perquè tota la biosfera i la humanitat funcioni: els serveis ecosistèmics.

Així, gràcies a la biodiversitat tenim oxigen per respirar, sòls fèrtils per cultivar, control de l'erosió, regulació del cicle de l'aigua, segrest de carboni i control del canvi climàtic, descontaminació de l'aigua i de la terra, pol·linització de plantes silvestres i cultivades, llocs d’oci i d’esbarjo, etc. No hem d’oblidar la fotosíntesi o producció primària, que permet sostenir els ecosistemes i tota la humanitat sencera.

Les principals amenaces a la que s'enfronta aquesta biodiversitat actualment són la destrucció i fragmentació d'hàbitats naturals, la sobreexplotació dels recursos naturals, la contaminació, la caça i pesca il·legals i la introducció d'espècies invasores.

Cada espècie té una funció en la provisió de serveis ecosistèmics

Podem trobar des d'un bacteri microscòpic que depura les aigües i descontamina sòls, fins a arbres gegantins i esculls de corall que proporcionen aliment i refugi a milers d'espècies. Les algues marines microscòpiques són les grans productores d'oxigen del planeta, responsables de més de dos terços de la producció d'oxigen mundial. Trobem també ocells que dispersen llavors i que controlen plagues, insectes que pol·linitzen infinitat de plantes o que ajuden a transformar matèria orgànica en nutrients per les plantes... i així un llarg etcètera.

Aquesta biodiversitat i les seves espècies s'estan perdent a un ritme alarmant, només comparable a les extincions prehistòriques, aquesta vegada a causa d'una sola espècie: l'espècie humana. Els científics alerten que ja estem enmig de la sisena extinció, i quan una espècie s'extingeix, és per sempre, no tornarà mai.

Espècies extingides per sempre que mai no tornaran

Algunes de les  espècies que s’han extingit darrerament són:

• Molt a prop nostre, el Bucardo o Herc dels Pirineus (Capra pyrenaica pyrenaica), una subespècie de cabra pirenaica, extingida el 2003.
• La Granota Chiriqui Harlequin (Atelopus chiriquiensis) una granota de les muntanyes de Costa Rica, extingida el 1996.
• La Tortuga Gegant de Pinta (Chelonoidis abingdonii), de les Illes Galápagos extingida el 2012.
• La Olivera de Santa Elena (Nesiota elliptica), un arbust de les illes Santa Elena, Ascensión y Tristán de Acuña, a l'Atlàntic Sud, extinguida el 2003.

En lloc del món aquesta pèrdua és tan dramàtica com als ecosistemes tropicals, on el ritme de destrucció dels hàbitats naturals és enorme, i si a això li afegim que tenen els nivells de biodiversitat més alts del planeta, el resultat és que ni tan sols es coneixen totes les espècies que s’hi troben.

El Living Planet Index (LPI), ens dona una mesura de l’estat de la diversitat biològica a escala mundial segons les poblacions d’animals vertebrats (Figura 1). Doncs bé, a tot el món les poblacions animals estan en declivi, han baixat un 67% de mitjana, i on la situació és realment dramàtica és al Carib i l’Amèrica llatina, amb un declivi de mitjana de les seves poblacions del 94%, principalment degut a la destrucció i fragmentació dels hàbitats naturals.

Per a cada espècie de vertebrat coneguda als tròpics, en podem trobar milers de no conegudes, principalment d’invertebrats (insectes, aranyes, àcars, centpeus, etc.). El resultat d’això és que s’estan perdent espècies que no hem conegut ni coneixerem mai.

I com està la biodiversitat a l’Anoia

A l’Anoia la biodiversitat que més disminueix és la dels ambients aquàtics (rius i llacs) i dels ambients agrícoles, igual que al conjunt de Catalunya, segons es desprèn de l’informe Estat de la Natura a Catalunya (Figura 2). Les poblacions més amenaçades són les d’invertebrats, com ara les papallones i les abelles, els únics invertebrats dels quals es té bona informació.

Tot i que en les darreres dècades hi ha hagut un augment de la superfície forestal i una disminució de la superfície agrícola, això ha anat acompanyat d'una intensificació de determinats usos, com ara l'agrícola i l'urbà. El resultat son més boscos i matollars, però els boscos són joves, sense elements d'elements de maduresa i són vulnerables al canvi climàtic i als incendis forestals. Les zones de conreu intensificades, han provocat una davallada de la seva biodiversitat.

En resum, a l’Anoia falten boscos madurs i falten usos del sòl poc intensius, com ara pràctiques agrícoles de baix impacte com ara l’ecològica, i falten elements de mosaic en el seu paisatge, com ara vegetació als marges de conreus, camins, carreteres i en zones urbanes. També falta millorar la qualitat de l’aigua i dels hàbitats aquàtics, com rius i rieres, tal com vaig explicar en aquesta entrevista. 

Un camí per a l’esperança

La societat està començant a adonar-se de la urgència d’actuar ara per revertir aquesta crisi de biodiversitat, per això estan proliferant les iniciatives internacionals, com ara la High Ambition Coalition, per a conservar el 30% de la superfície terrestre i marina el 2030, així com a destinar un altre 20% a l’estabilització climàtica. Ja s’hi ha sumat l’estat espanyol, i un total de 50 països, incloent-hi els Estats Units. Així i tot és només un compromís, encara falta definir tota l’estratègia, i una part de la comunitat científica creu que no n’hi ha prou, i proposa conservar el 50% del planeta, per a protegir el 85% de la biodiversitat terrestre. Aquesta estratègia està  liderada pel Half Earth Project, impulsat pel reputat biòleg Edward O. Wilson.

També el 5 de juny vinent s’inaugura la Dècada de la Restauració Ecològica (UN Decade on Restoration Ecology), que promou una coalició liderada per l’ONU, i que posarà èmfasi en restaurar els paisatges i ambients degradats per a tenir ecosistemes amb bona salut, i serà prioritari en la dècada vinent.

A escala ciutadana l’esperança està en la gent, tot d’agrupacions, entitats, i ciutadans en l'àmbit individual que treballen per a conscienciar, visibilitzar i fer accions per a revertir la crisi climàtica, sobretot, però també cada cop més en favor de la biodiversitat, com ara els grups locals i regionals de Fridays for Future i altres entitats com ara Eixarcolant, que aposta per la sobirania alimentària i nous models de consum.

Una combinació d’acció institucional i científica, i de pressió de la ciutadania, que ha de continuar perquè entre tots aconseguim el repte de viure en un món on les persones i totes les espècies prosperin.