//Plugins sense CDN ?>
El intrépido viaje de un hombre y un pez. Autoria i interpretació: Jesús Nieto. Manipulació: Enrique Escudero. Producció: Onírica Mecánica. La Vilella. Diumenge, 19 de juliol 2015. 12.00 hores
Sembla mentida que les propostes aparentment més senzilles puguin arribar a ser tan grans. Sobre la base de la narració oral –la de tots els temps, l’explicada amb entrega absoluta–, ‘El intrépido viaje de un hombre y un pez’ relata la història d’Eco, un nen que va aconseguir vèncer la por per anar a la cerca i captura de respostes. L’aventura la desembolica un contista que recorre món acompanyat del seu peix. Ho fa a poc a poc i amb delicadesa, com un regal al qual no vol estripar l’embolcall, però alhora amb la passió de qui viu allò que fa.
Només accedir a la sala, el públic sent magnetisme davant l’atmosfera que es dibuixa als seus ulls, així com una curiositat creixent que contribuirà a atiar aquesta atracció. Serà per la premiada escenografia bastida amb fulles caduques, llums de colors i tot tipus d’objectes com maletes, baguls i cadires; serà per l’Imagine i les càlides i intranscendents? preguntes que llença el contista, que generen un aire íntim i tranquil; serà per la il·luminació, precisa i al servei de l’acció... Serà per tot plegat que es multiplica un efecte de notable bellesa visual i sensorial que hipnotitza al punt just els espectadors, que entren de ple en la història.
De fet, una mica a l’estil “tria la teva aventura”, són ells qui decideixen el camí que haurà d’emprendre Eco. Això sí, en aquest viatge –a diferència d’altres que, sortosament, brinden noves oportunitats–, només hi ha opció per una tria. Un cop escollida no hi haurà volta enrere, sigui quin sigui el desenllaç. El públic no només vota democràticament, també estableix un diàleg constant i extremadament proper amb el narrador, que els pregunta sobre les seves experiències personals al mateix temps que les viu Eco.
Com sempre, una delícia gaudir de la imaginació i espontaneïtat dels més petits, perquè, sí!, l’espectacle s’adreça a infants a partir de 7 anys i ha format part de la cartellera del MiniGrec, la secció per a tots els públics del Festival Grec. Si no ho hem mencionat abans és perquè la producció trava la confluència d’edats meravellosament bé, fins al punt que també esdevé òptima per als adults. Als menuts els plantarà la llavor d’unes preguntes que als més grans ens permetrà créixer un bocí més en aquest viatge que tots fem per la vida, a vegades amb més consciència, a vegades amb menys.
L’espectacle és poesia en estat pur, pura artesania. El protagonista és un titella de filferro que interacciona amb tot tipus d’objectes, alguns activats de manera invisible amb mecanismes de fil. Les ombres i les projeccions fetes amb aigua i pintura exploten també un llenguatge contemporani en contínua investigació on la construcció d’enginys fa més que encertat el nom de la companyia murciana: Onírica Mecánica.
Intrèpids, esperem haver-vos punxat la curiositat i que, si el tornen a programar a casa nostra, no perdeu l’ocasió d’endinsar-vos en l’univers fantàstic d’Eco, algú que “quan per fi va deixar-se balancejar per l’anhel va somniar com era el món més enllà dels filferros...”.