THE VILLAGE (El Bosque) M. Night Syamalan

Vaig néixer a Igualada l’any 1966. Des de jove em vaig interesar per la música i també pel cinema. Als setze anys amb uns amics vam formar un grup de rock and roll i fins avui dia he continuat vinculat a la música en diferents formacions com “U-Tòpics” i “Alado Sincera” entre altres.

M’agrada el cinema des de que tinc ús de raó, i sobretot els clàssics.

En part he triat aquesta pel·lícula del 2004, The Village (El bosque) d’en M. Night Syamalan  (que no és un clàssic) perquè té un regust del cinema americà antic que miràvem els dissabtes a la tarda quan era petit.

La història passa al segle XIX en un poblet apartat del món al mig d’una clariana del bosc.

La particularitat d’aquest indret és que el bosc està habitat per estranyes i perilloses criatures que provoquen aquest aïllament

Aquesta és una història inquietant i plena de sorpreses que va “in crescendo”, amb uns personatges meravellosos encapçalats per una heroïna que no té res a veure amb els herois masculins del cinema, perquè és totalment femenina en la manera de fer i portar la història cap endavant.

Són molt interessants també els altres personatges i les trames paral·leles a la història principal que ens fan conèixer aquest microcosmos tan particular. Però sobretot el què emociona en aquesta pel·lícula, és la història d’amor gairebé telepàtica entre els dos joves.

El 2004 quan la vaig veure em va causar gran emoció i després d’anys quan he tornat a visionar-la fa pocs dies, torno a experimentar sensacions molt semblants. En definitiva penso que és una reflexió sobre la violència i la por, i fins on podem arribar els éssers humans per tal d’alliberar-nos d’aquests mals, i la pregunta final que em provoca és, la fi justifica els mitjans?

Importants també de mencionar són la música i fotografia, a l’alçada d’un film d’aquesta categoria.