El silenci del far d’Albert Juvany, és una novel·la publicada per Edicions del Periscopi, i és un rebombori d’emocions. És una lectura a voltes planera i a voltes obscura i punyent. Des de bon començament agafa el lector per sorpresa i l’atrapa. Una sorpresa que no decau, tot el contrari, va augmentant a mesura que es va llegint.

En aquesta història hi ha molts silencis, secrets i mentides familiars. I també una reflexió sobre la veritat que ens fan creure quan som petits. En el cas d’El silenci del far es troben petites i grans mentides que es teixeixen al voltant de l’Anna, la protagonista, la bibliotecària de Husávik, un petit poble de pescadors islandès, amb un entorn fred i volcànic, sovint feréstec i dur.

L’Anna sovint està neguitosa, angoixada, no dorm bé i ha de prendre pastilles per dormir. Té por, sent sorolls (reals i imaginaris), necessita deixar els llums encesos per estar tranquil·la i li falta l’aire, sobretot de nit... Tot i que això fins ara era habitual, de cop i volta s’agreuja. L’Anna ha rebut una carta on algú li diu que sempre l’ha duta al cor, que sempre l’ha recordat i que, per morir en pau, necessita el seu perdó. La carta és signada per “el teu pare que t’estima”. Qui és aquest pare que l’estima? Els seus pares la van abandonar de petita i ha viscut amb els oncles des de llavors, per tant qui pot ser el pare que l’estima?  I, si l’ha estimada tant, per què la va abandonar?

La noia s’adona que mai ha fet gaires preguntes, s’ha conformat amb petites engrunes i amb les mentides que li han explicat els oncles i en Gunnar, un vell amic dels pares i el mestre de piano. Els sentiments d’abandonament i frustració afloren de nou. Però, l’Anna ara vol veritats tangibles i sap que ha d’anar-les a cercar al vell casalot, on va viure amb els seus pares, i treure’n l’entrellat. I està en el cert, atès que dins d’un armari troba un diari de la mare protegit per un vestit de núvia, tot endreçat en una caixa. L’Anna venç la por d’estar al vell casalot per saber la veritat i s’endinsa en les paraules del diari on troba els seus inicis i comença a esbrinar qui és realment.  

La història d’El silenci del far,  a primer cop d’ull, pot semblar senzilla però no ho és. L’autor et condueix amb mestria  endavant i endarrere en el temps, en una ziga-zaga on el passat i el present de l’Anna es fonen. Els seus sentiments i emocions es barregen amb els del lector. I és així com les angoixes de l’antic desconeixement donen pas a l’alliberació de la veritat, tant per a l’Anna com per al lector.