Una educació, Tara Westover (Idaho, 1986), és el relat d’una metamorfosi: la d’una nena educada en el si d’una família fonamentalista mormona en plena natura, en una jove estudiant universitària que ha d’aprendre a viure amb el seu passat. L’autora fa un enorme exercici de distanciament per mostrar, més que explicar, una infància i adolescència molt difícils marcades per la figura d’un pare autoritari i d’un germà maltractador.

Aquesta novel·la autobiogràfica va avançant a partir dels records de l’autora d’aquells anys de llums i ombres. El lector va llegint indignat els brutals maltractaments que la Tara va patir del seu germà, o la impassibilitat d’un pare amb trastorn bipolar davant un fill que s’acaba de socarrimar la cama en un accident laboral. La duresa de la vida al camp, on cap dels germans va anar a escola, es veu endolcida pels bons records de l’autora de la seva muntanya, que esdevé al llibre un símbol de la llar enyorada, quan ella ja n’és ben lluny.

Una vegada i una altra sorgeixen els dubtes morals. Com pot ser que un pare s’arrisqui a conduir sota una intensa nevada amb tota la família a la furgoneta? Com pot ser que un pare no vulgui portar el seu fill a l’hospital per curar-li les cremades de la cama? I com pot ser que una mare contempli impassible el maltractament d’un germà a la seva germana?

El lector va llegint atònit fragments com aquest, plens d’una gran brutalitat: «(...) em van posar dreta d’una estrebada. En Shawn em va agafar un grapat de cabells (fent servir el mètode anterior, aferrant el ble de cabells) i em va arrossegar pel passadís. Tenia el meu cap premut contra el seu pit. Només podia veure fragments de moqueta volant sota els meus peus en moviment».

Per al lector occidental el llibre és una finestra cap a un món totalment desconegut, feréstec, sorprenent. Un microcosmos asfixiant, amb personatges de carn i ossos. Pares, germans, tietes i avis, amics i un poblet de mala mort. Per contrast, la vida als campus universitaris, amb una Tara Westover diferent, que esdevé ella mateixa quan descobreix les altres cares de la història de la humanitat, tan diferents de la visió radical i tancada del món que li han intentat imposar els pares.

Al llarg dels anys el trencament amb la seva família serà inevitable, i l’autora el viurà amb dolor. Però acaba intuint que només pot triar la seva pròpia educació, i construeix una nova llar sobre les cendres d’aquest passat. En aquest despertar cap a l’edat adulta l’ajudaran sobretot els seus professors universitaris.

Una educació és una novel·la biografiada o una biografia novel·lada. Un llibre que ens mostra, per sobre de tot, les grans contradiccions de la vida, i com es pot estimar i odiar a la vegada.