El proper 27S tothom coincideix a dir que són les eleccions més importants que hem viscut al nostre país durant anys. Votar hauria de ser un acte lliure i democràtic, però s’ha convertit en un acte difícil i de dignitat. Aquest 27S la ciència catalana també es juga un partit decisiu ja que si volem ser científicament competitius cal canviar la inèrcia actual.

Pocs articles, poques notícies o poques referències referents a la recerca o innovació es troben en els programes electorals dels diferents partits polítics. Per això, ens veiem obligats a fer un article per tornar a posar la ciència sobre la taula, en aquest cas sobre la campanya electoral, perquè com sempre la societat on vivim l’oblida i l’arracona. Vivim en el país de la silicona i els insults televisius que poc interès té per com funciona la ciència. Seria important que a part de debats sobre el 3%, la sortida d’Europa o les cartes obertes, els candidats siguin capaços d’explicar com es millorarà la sanitat, l’educació o la recerca en el futur.

Catalunya (16,2% població dins Espanya) té una potència científica superior a la que li tocaria. Produïm el 26% de la producció científica actual dins l’Estat espanyol, percentatge que supera països com Àustria, Finlàndia i Noruega, tot i dedicar menys recursos a la investigació. El nostre petit país també excel·leix en el nombre d’ajuts europeus i obté la segona xifra més alta de la Unió Europea (només superada per Holanda). A part de la gran qualitat científica, el nostre país dedica percentatges sensiblement superiors de PIB a la recerca i innovació, quedant lluny de països com el Japó, però superiors al que el Govern espanyol dedica. Per tant, la bona situació de la ciència al nostre país és espectacular tenint en compte els recursos de què disposa, però podria ser molt superior si visquéssim en un país on la ciència fos una prioritat i on els recursos es repartissin molt millor. Si seguim dins Espanya, a curt termini no es fomenta l’excel·lència i a llarg termini la fa insostenible. Els últims 4 anys el Govern espanyol ha reduït ni més ni menys que un 40% els recursos destinats a ciència i investigació. Cal aturar les retallades de recursos, cal aturar l’envelliment d’un sistema científic actual saturat, cal augmentar l’excel·lència, cal evitar perdre valors que es veuen obligats a marxar i cal ser competitius, molt competitius. Tota aquesta reducció dels diners destinats a ciència ens pot arribar a convertir en mediocres, obliga els joves ben preparats a marxar i provoca el tancament de centres de recerca relativament nous. Per tant, cal saber què votem i què proposen els que votem.

Tot i que en pocs llocs ho ressaltaran, la majoria de programes electorals parlen de recerca i innovació. Promeses, propostes, canvis i millores omplen paràgrafs dels programes electorals parlant de ciència: el programa de Junts Pel Sí descriu la situació de la ciència catalana actual i proposa bones millores, com la de crear uns Fons Nacional per a la recerca i innovació, que queden pendents d’aconseguir la independència. El PSC planteja tenir un compromís amb la investigació i suggereix canviar el model actual que sembla irònic, però és un model que ells van ajudar a construir tant en el que és bo com en el que és dolent. A Catalunya Sí que es Pot ofereixen donar el 3% del PIB a la investigació, però la pregunta seria com es farà si seguim dins un país on els últims anys s’ha reduït fins a l’1%? Ciutadans promet augmentar les beques de doctorat, les places d’investigació i facilitar la tornada dels científics que han sortit a l’estranger, però tampoc queda clar d’on sortiran els diners. La CUP proposa una ruptura amb l’“statu quo” actual que permetrà tenir més recursos propis. En aquest article no comentarem el programa electoral del PP ja que és un partit que ha anat clarament en contra la ciència i la innovació espanyola, i sobretot catalana, els últims anys.

Queda clar que el 27S ens juguem moltes coses i cal votar amb el cor, però també amb el cap. Tenir govern propi, més proper, i amb tots els poders d’un Estat és una condició necessària per poder avançar en el camí de dotar-nos d’institucions de recerca de qualitat. No hem d’evitar fer autocrítica i cal lluitar contra les moltes coses que hem fet malament en el nostre govern autonòmic com la corrupció o les polítiques de retallades. Tot i això, la possibilitat de començar des de zero ens ha d’il·lusionar, així com votar les opcions que volen realment millorar el sistema científic del nostre país. Votem ciència de qualitat el 27S!