Què tenen en comú les drogues, el joc, el menjar, l’esport o el mòbil? Tots sabem que hi ha persones “enganxades” a alguna d’aquestes coses, però sabem el perquè? Sabem què és realment l’addicció? Què la causa? Què en coneixem en l’àmbit científic?

L’addicció és considerada una malaltia crònica del cervell que es caracteritza per la cerca excessiva de tot allò que genera plaer, tot i les possibles conseqüències negatives. Això implica una incapacitat total de controlar la conducta, dificultat de deixar-ho, desig immens de seguir consumint, disminució dels problemes que genera el propi comportament i alteració important de les relacions quotidianes. Un dels experiments que s’ha fet amb animals de laboratori il·lustra molt bé què passa quan un individu és addicte. En rates o monos addictes a una droga se’ls dóna l’opció de triar entre dues palanques on poden rebre la droga o bé menjar. Tal com passa en humans, les rates o monos són capaços d’anar pitjant la palanca que els dóna la droga oblidant-se del que és primordial per a la vida, com és el menjar.

Però, què desenvolupa l’addicció? Existeixen quatre etapes que configuren l’addicció a les drogues, i que poden ser també extrapolades a altres addiccions. La primer etapa és la d’experimentació i és quan la persona consumeix una droga per primer cop. Tot i que la persona només consumeixi un sol cop una droga concreta, això li pot causar problemes aguts com serien els brots psicòtics o obrir la porta a voler tornar-la a consumir. La segona fase és l’ús regular de la droga que es consumeix de manera recurrent en un mateix context o grup de gent. La tercera fase es coneix com a abús de la substància i comença quan apareixen riscos o problemes de salut o relació amb els altres pel consum de la droga. La persona continua consumint la droga tot i aparèixer efectes negatius. Finalment, la quarta fase es coneix com a addicció i és quan les substàncies ja han causat canvis en la ment i comportament de la persona. En aquest punt, les persones són incapaces de controlar el seu comportament i l’ús abusiu. És molt difícil sortir-ne i apareixen símptomes cada vegades més limitants i perillosos per la salut.

Fins ara hem parlat de les quatre fases a nivell de comportament, però què passa dins el nostre cervell perquè es desencadenin aquestes diferents etapes? Les drogues, igual que el sexe o l’esport, són capaces d’activar una àrea cerebral anomenada l’àrea de la recompensa i el plaer on s’allibera un neurotransmissor específic que s’anomena dopamina. L’alliberament d’aquesta substància genera activació, eufòria i plaer fent que la persona ho vulgui repetir i així s’entra a la segona fase que és l’addicció. Quan la persona va consumint es produeixen canvis a aquesta àrea cerebral (alliberació de neurotransmissors anòmala, depenent de la droga pot haver-hi mort neuronal...) que fan que la persona necessiti cada vegada més droga per sentir el mateix plaer. És quan s’augmenta el consum i que es torna crònic que apareixen els efectes negatius com a conseqüència d’adaptacions que fa el nostre cervell per compensar aquesta sobreactivació del centre del plaer. Així, doncs, apareixen canvis de comportament, dèficits intel·lectuals o desmotivació general. Un cop la persona és addicte i no disposa de la droga, entra en un estat d’abstinència ja que el cervell i cos s’havien acostumat a aquella substància de forma constant. Això provoca desequilibris químics al cervell i també canvis hormonals i psicològics. Per això és molt important controlar seguint unes pautes molt detallades a les persones addictes.

Hem centrat l’explicació de com es produeixen les addiccions en les drogues ja que és el cas més conegut. Tot i això cada cop apareixen més addiccions com al joc, al sexe, al menjar... Alguna d’aquestes addiccions pot desencadenar malalties que s’estan convertint en grans epidèmies com és l’obesitat. És important que sempre busquem el plaer, però hem d’entendre que si aquest plaer és obsessiu o produït per substàncies químiques com les drogues pot acabar en canvis físics i psíquics que tindran un greu impacte en les nostres vides.