Un dels principals objectius de tot investigador és arribar a publicar la feina feta mitjançant un article científic. Però, què és un article científic? A quina revista es pot trobar? Quin és el procés perquè es publiqui un article?

Un article científic és un document escrit amb diferents il·lustracions o figures on els investigadors expliquen la recerca que s’ha fet i els resultats obtinguts per una determinada àrea d’investigació. L’article es divideix en diferents parts: una introducció on se situa el projecte, es justifica per què s’ha fet i s’expliquen les hipòtesis o objectius; un apartat de material i mètodes que descriu com s’ha fet el treball; un apartat de resultats on s’exposen les principals troballes i finalment es tanca l’article amb una secció de discussió on s’interpreten els resultats i s’exposen les conclusions finals del treball.

Normalment els articles científics es publiquen en revistes especialitzades que no són accessibles per al públic en general. La majoria de revistes són internacionals, americanes o europees, que tenen versions online que moltes vegades requereixen que se sigui subscriptor per accedir als articles. Per tant, els articles científics arriben poc al públic en general i aquest és un dèficit que les comunitats científiques i la societat haurien de solucionar. Cal una ciència accessible i entenedora per valorar-ne la seva importància. Per tant, seria interessant crear plataformes que transformessin els articles científics complexos en textos amens i entenedors per al públic en general.

Existeixen diferents revistes científiques en cada àmbit i cada revista té un factor d’impacte que és un indicador de la qualitat de la revista (com més citacions té una revista científica en un any, més alt serà el factor d’impacte). Tot i que l’actual sistema científic és molt criticat, les revistes amb un factor d’impacte més alt són les més prestigioses (per exemple Science o Nature) i és on tot científic voldria publicar per tenir un millor currículum i més possibilitats en la carrera científica. Les dues persones principals en un article científic són el primer autor (generalment la persona que ha fet la major part del treball) i l’últim autor o “corresponding autor” que és normalment el responsable que ha liderat la investigació.

Tot el procés comença enviant l’article científic a l’editor de la revista que es creu que pot publicar l’article. En primer lloc, l’editor ha de trobar el treball interessant i publicable per la revista que lidera. Si és així, l’editor enviarà aquest article a 2-4 científics que dominin el tema que tracta l’article. Aquests revisors (“reviewers”), que per l’autor del treball sempre queden en l’anonimat, es llegiran l’article i tenen unes 3-4 setmanes per contestar a l’editor. En aquesta resposta donaran la seva opinió sobre l’article, proposaran canvis per millorar-lo o simplement rebutjaran que l’article es publiqui. L’editor, en rebre totes les respostes, elaborarà un informe per als autors on els comunicarà si l’article necessita canvis, si es publica o no i quin període de temps tenen els autors per poder tornar a contestar. Els autors, si ho veuen factible, dediquen uns mesos a perfeccionar-lo o fent experiments i envien de nou el text quan han contestat tots els punts dels revisors. En aquest punt, es repeteix el procés anteriorment esmentat, els revisors es tornen a llegir l’article i donen (normalment) una resposta final. Aquest procés molts cops s’allarga (entre 6 i 15 mesos) ja que en cas que l’article sigui rebutjat es comença de 0 el procés enviant l’article a una altra revista.

Publicar el teu treball és un dels somnis de tot científic. Però darrere el procés que hem explicat hi ha molts factors que poden determinar si un article és publicat o no: interessos de la revista, a quins editors i revisors arriba el teu article, competències entre els revisors i autors, amics i enemics, sort en fer els experiments que es demanen, poder fer la revisió en els terminis establerts... Tot això determinarà si el currículum i orgull de tot científic pot créixer o no.

Aquesta és la lluita diària de tot científic, no és fàcil però és molt gratificant quan reps el SÍ com a resposta.