Ja fa 150 anys que Gregor Mendel “jugant” amb pèsols va descriure les lleis de l’herència sense saber de l’existència de l’àcid desoxiribonucleic (ADN). Uns anys més tard, el 1910, Albrecht Kossel va descobrir els àcids nucleics que són les peces fonamentals que formen el nostre ADN. L’ADN ens l’hem d’imaginar com un fil llarguíssim que conté cada una de les cèl·lules del nostre cos. La seva funció principal és emmagatzemar informació. L’ADN conté el codi que determina la formació de tots els elements bàsics del nostre organisme com són les cèl·lules o proteïnes. El 1953, Watson i Crick descriuen que l’ADN s’organitza en una estructura anomenada “doble hèlix” que és com si agafem un cinturó i l’anem recargolant sobre ell mateix. Des de llavors, el món de la genètica, gràcies a tecnologies cada cop més avançades, ha evolucionat molt i actualment es coneix el genoma (tot el material genètic d’un individu) sencer de moltes espècies.

El coneixement del genoma ha obert infinitat d’aplicacions com són els tests basats en l'ADN. Aquests tests poden ser utilitzats per diagnosticar i/o confirmar malalties, analitzar-ne la seva evolució i predir el risc de possibles malalties futures tant per a la persona com per a la seva descendència. El genoma és també com les “caixes negres” dels avions, ja que emmagatzema el nostre dia a dia, la dieta, els contaminants als quals estem exposats, els nostres hàbits, l’estrès… A part del nostre dia a dia, l’estudi del genoma de diferents espècies ens pot permetre entendre millor els nostres avantpassats o bé els moviments de poblacions i espècies al llarg de la història. És aquí on els laboratoris de biologia evolutiva concentren els seus esforços.

Ja fa temps que està demostrat que els humans tenen ancestres comuns amb altres primats com són els ximpanzés (Pan troglodytes) i els bonobos (Pan panniscus). Molts de nosaltres haurem visitat un zoo i ens hem quedat sorpresos de veure com aquestes espècies tenen moviments o comportaments semblants als nostres. Per tant, l’estudi del seu genoma és primordial ja que pot ajudar a entendre com ens comportem els humans. En els últims anys s’han desxifrat els genomes dels ximpanzés (2005), orangutans (2011), goril·les (2012) i bonobos (2012). Això ha permès veure les semblances i diferències entre aquestes espècies per entendre millor la seva historia evolutiva com també comparar-los amb el genoma humà.

Fa unes setmanes, un estudi publicat a la revista Science liderat per l’investigador de la Universitat Pompeu Fabra Tomàs Marques-Bonet demostrava que ximpanzés i bonobos s’havien creuat en algun moment de la historia evolutiva. Fins ara es pensava que els ximpanzés, considerats un animal més agressiu, i els bonobos, coneguts com a “hippies” i animals pacífics, no s’havien creuat perquè el riu Congo els separava físicament i geogràficament. Tot i això, aquest estudi trenca el dogma i demostra per primera vegada que sí que va existir flux/intercanvi genètic entre aquestes dues espècies del mateix gènere, com va passar entre humans i, un dels nostres avantpassats, els neandertals. Aquest estudi que ha comptat amb la participació de vuit països i diferents institucions internacionals, ha analitzat 75 genomes complets de ximpanzés i bonobos de deu països africans diferents, des de les regions més occidentals a les més orientals. A part de la significança biològica per entendre millor l’evolució d’aquestes espècies properes als humans, aquest estudi obre les portes a fer front al tràfic il·legal d’aquestes espècies. Es creu que un simple anàlisi genètic a un animal atrapat a la duana d’un aeroport podria determinar l’origen de l’animal i fer front a les organitzacions que es guanyen la vida fent tràfic amb aquests animals.

Aquest article vol reflectir com està evolucionant la ciència, ja que fa 150 anys no teníem cap mena de coneixença de l’existència de l’ADN i només coneixíem l’herència gràcies als pèsols de Mendel. En canvi, a dia d’avui som capaços de desxifrar el genoma complet de qualsevol espècie i entendre’n la seva historia evolutiva. A més, la ciència, en aquest cas la biologia evolutiva, pot ajudar a fer front a injustícies de la nostra societat, com és el tràfic il·legal d’animals amb el qual hi ha gent que es guanya la vida.