En un dels nostres textos ja vam parlar dels efectes del cànnabis sobre el nostre organisme. En aquest text volem donar a conèixer una nova preocupació per a la salut en la nostra societat: els cannabinoides sintètics. Són substàncies majoritàriament semblants als fitocannabinoides i els endocannabinoides, però se’n diferencien pel fet que són totalment sintètics i creats al laboratori. Encara no es té molta informació de com afecten als humans, tot i que molts han demostrat ser més actius que la marihuana.

Els cannabinoides sintètics van començar a dissenyar-se com a eines per a la investigació científica en el camp cannabinoide, tot i que mai han superat els assajos clínics necessaris per demostrar que resulten segurs per al consum humà. Tot i que mai haurien d’haver sortit del laboratori en el qual es van dissenyar i sintetitzar, actualment, podem trobar-los al mercat negre i hi han diversos laboratoris clandestins dissenyant noves molècules constantment per tal d’esquivar les possibles prohibicions legals.

L’Spice és el nom comercial dels cannabinoides sintètics més coneguts des del 2004. És un preparat amb diverses herbes assecades que es fuma. No porta ni tabac ni cànnabis, però conté cannabinoides sintètics. L’existència d’aquests és amagada a l’etiqueta ja que al mercat negre es venen com a plantes medicinals que tenen efectes psicoactius. Malgrat això, el que provoca efectes psicoactius al fumar aquestes preparacions en són els cannabinoides sintètics i no les plantes. Els seus efectes són similars al cànnabis (s’uneixen als mateixos receptors cannabinoides del cervell), però tenen més intensitat, apareixen abans (fins i tot en només uns minuts) i tenen un metabolisme diferent. Actualment, hi ha altres productes tipus Spice que contenen preparats vegetals, com el Zen, l’Skunk o el K2. Els que els diferencia és el nom, l’etiquetatge i el tipus de cannabinoides que contenen i, com hem dit abans, els noms i les presentacions estan en constant evolució per a evitar el control legal.

Tal com fa el cànnabis, aquests compostos produeixen relaxació, hilaritat, comicitat, alteracions de la percepció, estimulen la creativitat i també tenen un efecte analgèsic. Per altra banda, disminueixen la capacitat de concentració, augmenten el nerviosisme, la confusió, el pànic i la paranoia augmentant molt les crisis psicòtiques en comparació amb el cànnabis. Com que a vegades la gent consumeix els cannabinoides sintètics en concentracions similars al cànnabis i aquests són molt més potents, s’han registrat morts causades directe o indirectament pel consum d’aquestes substàncies.

El mercat negre dels cannabinoides sintètics és un exemple més de com la clandestinitat o les màfies de les drogues van un pas per endavant que els agents reguladors i les lleis. Mentre els científics que volem utilitzar aquestes substàncies per estudiar-ne i entendre els seus efectes al laboratori hem d’omplir molts papers, permisos i esperar uns mesos per demanar-ne una quantitat petita, qualsevol persona pot obtenir-ne amb un parell de clics a una pàgina web i només esperar uns dies. Mentre els científics podem pagar uns 200 euros per a 10 mg de la substància, a internet en pots pagar la mateixa quantitat econòmica per 1 gram. Aquests són dos exemples que ens haurien de fer reflexionar a tots i fer-hi front des de tots els àmbits possibles.

Tal com vam explicar quan vam parlar del cànnabis, la població més vulnerable en són els adolescents. Amb la innocència de provar coses noves i amb la idea que son substàncies “a-legals”, els joves poden tenir accés relativament fàcil a aquestes substàncies. Quan les consumeixen no saben què porta aquell extracte, quina és la seva potència i quins efectes tindrà. Tot i que a vegades pot resultar una bona experiència, aquesta mala decisió ens pot portar a urgències amb un crisis psicòtica o fins i tot a la mort. És per això que des d’aquestes línies hem volgut conscienciar i explicar el que és una preocupació real i creixent en la nostra societat.