Si un mes enrere us haguessin preguntat què significa la paraula ‘Zika’ no hauríeu sabut respondre. En canvi, aquestes últimes setmanes els mitjans de comunicació van plens de notícies referents al virus del Zika. Amb aquest article volem respondre preguntes o dubtes sobre aquest virus. 

Des de quan es coneix? El virus del Zika es va aïllar i conèixer per primer cop als anys 50 a Àfrica i a Àsia. Malgrat això, fins fa una dècada els casos d’infecció amb aquest virus han estat molt poc nombrosos. Va ser a partir de 2007 que aquest virus, a través de les illes del pacífic, va arribar a Brasil i es va escampar per altres zones d’Amèrica del Sud.

Com s’explica l’explosió actual? Tot i que la comunitat científica no el tenia com una de les seves prioritats, l’explosió del virus del Zika era esperable. Aquest virus utilitza el mateix vector (el seu mitjà de transport) que els virus de la febre groga o també pot fer servir el mosquit tigre, que està augmentant a tot el món. A Amèrica del Sud ningú no té protecció per aquests virus, i el fet que la gent viatgi amunt i avall fa que el virus del Zika s’escampi de ciutat a ciutat i, actualment, sigui una autèntica epidèmia a aquella zona.

Pot arribar als Estats Units i Europa? Com que l’epidèmia a Amèrica llatina és molt gran, ja hi ha hagut persones infectades que han exportat el virus als nostres països pels viatges entre continents. Tant a Europa com als Estats Units, podrien haver-hi mosquits capaços d’escampar el virus de persona a persona. Tot i això, la història ens diu que les malalties infeccioses on els vectors són mosquits no han tingut molt d’èxit a Europa o Estats Units. Es creu que això es podria explicar, per exemple, pel fet que tenim societats que no viuen tant al carrer com passa a Amèrica del Sud.

Quin és el major perill? Hi ha una gran coincidència entre zones amb una alta proporció de gent infectada i el número de nadons que neixen amb malformacions com la microcefàlia (el cap és més petit per un problema en el desenvolupament del cervell). Tot i que encara s’estan fent estudis per demostrar una relació directa entre el Zika i aquests naixements, aquest sembla ser el major perill d’aquest virus.

Quines preguntes ens fem els científics? Els científics tenim molts problemes per diagnosticar la presència d’aquest virus. Normalment el virus només és detectable una setmana després que hagin aparegut els primers símptomes. A més les tècniques que s’estan utilitzant donen falsos negatius a causa d’altres malalties existents a la zona on el Zika està molt estès. Això fa difícil poder avisar a temps  les dones embarassades. A més, als científics també els agradaria conèixer si aquest virus es pot transmetre en relacions sexuals, ja que hi ha hagut casos que ho suggereixen.

Hi ha fàrmacs contra el Zika? Com que era un virus oblidat i del qual ningú no patia, no hi ha cap fàrmac al mercat per fer-hi front. A més, els símptomes són poc clars i evidents, i l’administració d’un fàrmac a una persona amb símptomes segurament arribaria massa tard. D’altra banda, una possible vacuna contra el Zica sí que podria prevenir els casos de microcefàlia. Tot i que ja hi ha grups científics intentant crear una vacuna, els resultats no es coneixeran fins d’aquí a uns mesos. Moltes d’aquestes possibles vacunes serien derivades d’altres vacunes existents contra altres virus.

Com es pot parar l’expansió del virus? El fet que no tinguem ni fàrmacs ni vacunes contra el Zika fa que l’única solució actual sigui intentar parar-ne la seva expansió. Per això s’ha de controlar i reduir les poblacions de mosquits augmentant la higiene, protegint les cases i evitant les condicions que faciliten la reproducció de mosquits.. Tot i això, en altres epidèmies s’ha demostrat que el control de la població de mosquits és difícil i poc eficient. Una opció esperançadora pel que fa a la propagació és la que ha desenvolupat una empresa a la Gran Bretanya, que ha generat mosquits modificats genèticament que maten la seva progènie.

Esperem que amb aquest article pugueu tenir més informació del virus del Zika que ha aparegut amb força a tots els mitjans de comunicació. La veritat és que ha agafat per sorpresa els científics i es faran tots els esforços per intentar controlar la seva expansió i perillositat.