El mes passat es van analitzar els impactes territorials, ambientals i socials lligats a la dispersió territorial sota models de baixa densitat (urbanitzacions de cases unifamiliars). A més, és va posar de relleu la contradicció conceptual que implica pretendre construir xalets “sostenibles”. Avui toca mirar breument com tenim la nostra comarca en relació a aquest tema.

En aquest sentit, l’Anoia no surt molt ben parada quan parlem de “sostenibilitat” territorial, i és que segons un estudi de Diputació de Barcelona de l’any 2006 sobre les urbanitzacions de baixa densitat de la província, l’estructura territorial del sud comarcal està marcada per la presència de dos corredors on s’acumulen aquest tipis d’urbanitzacions que configuren un model d’ocupació de territori molt poc sostenible: el de l’A2 i el de FGC/Carretera B-224.

Aquest darrer corredor inclou municipis com Piera, Masquefa, Cabrera, La Torre de Claramunt, etc., i segons l’estudi, aproximadament acull 37 urbanitzacions que sumaven gairebé 2.000 hectàrees i uns 7.200 habitatges construïts.

Fent quatre números molt d’estar per casa i agafant per exemple la mida mitjana d’una llar de Masquefa de l’any 2011 (2,7 persones/llar), trobem que aproximadament unes 19.000 persones viuen en urbanitzacions de l’àmbit del corredor FGC/B-224, amb una densitat propera als 10 habitants per hectàrea. Igualada té uns 50 habitants per hectàrea. Podem dir doncs, que la baixa densitat del sud de l’Anoia necessita consumir pel cap baix 5 cops més territori que les ciutats compactes com Igualada, i això només pel que fa als usos residencials.

Masquefa és un cas interessant ja que és un dels municipis de la comarca més marcats pel fenomen de les urbanitzacions. Segons l’estudi de diputació, la vila té 231 hectàrees d’urbanitzacions de baixa densitat, una xifra molt notable ja que la superfície urbanitzada de Masquefa, segons la memòria de l’avanç POUM, és de poc menys de 300 ha. Les dades del cens d’edificis del 2001 (darrer any disponible) mostren que el 65% dels habitatges de Masquefa eren unifamiliars. L’any 2011 hi havia  4.087 cotxes, un per a cada persona i mitja en edat de conduir. Ja sabem que el paisatge de les urbanitzacions és també el paisatge de l’automòbil.

I què passa al conjunt de la comarca de l’Anoia?

Doncs segons les dades d’habitatges nous (mercat lliure) dels darrers anys mostren una comarca que tendeix als models urbans en baixa densitat. A l’Anoia, entre el 2001 i el 2014, prop d’1/4 part dels habitatges construïts van ser unifamiliars, una xifra superior a la de Catalunya, que va ser d’1/5 part. Si separem el període de temps analitzat en dos, bombolla (2001-2007) i post bombolla (2008-2014), es comprova com durant la bombolla el 26% de les construccions a l’Anoia eren unifamiliars, i pels anys post bombolla la dada puja fins gairebé el 60%. No obstant, cal pensar que va ser durant els anys daurats de la construcció quan més quantitat d’habitatge en baixa densitat es va produir (3.128 unifamiliars els anys bombolla), i ja desprès de l’esclat de la bombolla, el poc que es va construir va ser majoritàriament en baixa densitat (527 unifamiliars els anys post bombolla).  

Així, les dinàmiques recents afegides a les del darrer quart del segle XX, donen a l’Anoia, especialment pel sud, un paisatge de dispersió de la urbanització.

Aquests territoris constituiran tot un repte pel que fa a la seva gestió, ja que són territoris molt extensos amb relativament pocs serveis, molt dependents de l' automòbil i amb una població que tendeix a l’envelliment.

El propi estudi de diputació realitzava propostes interessants sobre com enfocar aquests espais de cara al futur, però això potser ho deixarem per a un altre dia.