A la comarca de l'Anoia segons els límits actuals se li presenta un futur amb incertesa. Bé, potser no tanta, ja que cada cop sembla més clar que l'Alta Segarra esdevindrà comarca. Això en realitat caldria emmarcar-ho en la possible creació de la vuitena vegueria, la del Penedès.

El 28 de juliol de 2016 el parlament de Catalunya va aprovar l'inici de la tramitació de la modificació de la Llei de Vegueries per tal de modificar els límits de la vegueria de La Catalunya Central i de la Regió Metropolitana i incloure la del Penedès.

Aquesta vegueria inclourà les comarques del Garraf, l'Alt i el Baix Penedès (els tres grans de raïm?) i part a l'Anoia, que si em permeteu la broma, malgrat que no tingui "gra de raïm propi" segueix sent una comarca dreta llei.

Amb la nova vegueria, si s'aprova, en teoria caldrà acomplir el punt 1 de l'article 3 de la llei de vegueries, que diu que "cada comarca ha de formar part íntegrament d'una vegueria".

D'aquesta manera, si els municipis de l'Alta Segarra que no formen part de l'àmbit de planificació territorial del Penedès tampoc acaben formant part de la vegueria del Penedès, cosa que sembla lògica, per llei caldrà segregar de l'Anoia els municipis de Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana de l'Anoia. Aquests podran establir una nova comarca, històricament reclamada, i mantenir-se a la vegueria de la Catalunya Central.

Més enllà de l'opinió que cadascú tingui sobre si l'Alta Segarra ha d'esdevenir comarca o no, o sobre els mateixos límits territorials oficials de l'Anoia, trobo que en el debat sobre la vegueria del Penedès aquest tema no ha estat gaire present. I per a l'Anoia, la creació de la vegueria del Penedès pot comportar una modificació de la mateixa comarca, fet que semblaria prou contundent com per, almenys, poder-ho debatre.

Segurament, el problema de fons és que mai s'afronta el futur de l'organització territorial de Catalunya de manera integral. És a dir, s'obren debats territorials parcials en els quals durant uns anys es parla només de vegueries i es legisla, mentre que en altres èpoques toca parlar de comarques o de municipis, però sempre de manera independent i mai implicant els tres nivells d'organització territorial. Si cal dissenyar una nova organització territorial, cal plantejar-la amb les seves diferents escales: municipal, comarcal i regional (vegueries), ja que si no, sempre aniran sortint derivades i peces que no acabaran d'encaixar. Això però, és obrir una patata de campanars complicada que sempre s'acaba ajornat o desant en un calaix.