Igualada gaudeix d’una localització estratègica. Situada al peu del corredor (l'A-2) que connecta Europa amb el centre de la península i a 20 minuts del corredor mediterrani (via Martorell o Vilafranca). A més, es troba a tan sols 45 minuts en cotxe d’una capital europea com és Barcelona, a 20 minuts de la Regió Metropolitana de Barcelona (motor econòmic de Catalunya) i a 45 minuts d’un port i un aeroport internacional. Igualada també es troba a l'estratègica cruïlla de camins de l’Eix Diagonal i l'A-2. I gràcies a l’Eix transversal i a la seva posició central a Catalunya, es troba a una hora de camí del 90% de la població i del PIB de Catalunya.

Manresa gaudeix d’una localització estratègica. Situada al l’eix del Llobregat, és la ciutat que vertebra les connexions entre la regió metropolitana, la Catalunya interior i els Pirineus orientals. Es troba a 20 minuts de la regió metropolitana i del nucli industrial del Vallès, especialment de Sabadell i Terrassa. Manresa també se situa a sols 20 minuts del corredor mediterrani. Manresa es troba a l'estratègica cruïlla de l’Eix Transversal i l’Eix del Llobregat i gràcies a la seva posició central a Catalunya es troba a una hora en cotxe del 90% de la població catalana. Les dues línies de tren faciliten la connexió de mercaderies amb el món, i es troba a menys d’una hora d’un port i un aeroport internacional.

Vilafranca gaudeix d’una localització estratègica. Situada al peu del corredor mediterrani, via ja existent en temps dels romans i que enllaça Europa amb el sud de la península Ibèrica i el nord de l’Àfrica. A la zona d’influència del corredor mediterrani es genera el 40% del PIB de l’estat espanyol, i al llarg d’aquest se situen tots els ports importants del mediterrani occidental. Vilafranca es troba a 40 minuts d’un aeroport internacional, i a 45 d’un dels ports de mercaderies més importants del mediterrani. Vilafranca gaudeix d’una bona connexió amb Barcelona tant per tren com per carretera, i es troba a mig camí de dos de les àrees urbanes més importants de Catalunya, la de Barcelona i la de Tarragona, amb el seu port i la seva zona industrial. A més, la via de tren d’altra velocitat hi transcorre i en un futur, s’hi podrà establir un baixador. El tren convencional pot facilitar la connectivitat de les mercaderies que surten de Vilafranca. Vilafranca es troba a la cruïlla estratègica del corredor mediterrani amb l’Eix diagonal, i per la seva posició, es troba a una hora de cotxe del 90% de la població de Catalunya. 

Un clàssic de les situacions estratègiques és el delta de l’Ebre. El Delta de l’Ebre es troba estratègicament situat a la cruïlla entre el corredor mediterrani i l’eix de l’Ebre, que arriba fins al pol industrial del País Basc. El Delta es situa a mig camí de dos de les regions urbanes més importants del Mediterrani, com són Barcelona i València. Resulta que Sant Celoni també gaudeix d’una situació privilegiada. Situada al peu del Corredor Mediterrani, el poble està integrat a la Regió Metropolitana de Barcelona i a tan sols 30 minuts de la regió urbana gironina, una de les més dinàmiques de Catalunya. I què no dir d'Ejea de los Caballeros, una de les zones més atractives per al desenvolupament de projectes empresarials, amb una localització estratègica i propera a grans focus industrials com Saragossa. Ejea es troba a sols 20 minuts del camí que connecta Europa amb el centre de la península i Lisboa, i vertebra tot el territori interior al nord de Saragossa i entre Osca i Tudela. 

Es pot vomitar un text sobre la situació estratègica de qualsevol població. Simplement es tracta de jugar amb l'escala territorial. El desenvolupament infraestructural dels darrers 20 anys a més, facilita molt la feina del vomitador. Fora bromes, cal entendre que un territori donat, per exemple Catalunya, disposa d'una sèrie de punts “estratègics” que són justament els que han permès que allà hi aparegués algun tipus de poblament i que aquest anés modelant la vertebració del territori en el seu conjunt. 

És clar que Igualada disposa d’una localització estratègica, el creuament dels camins de Manresa a Valls amb el de Barcelona a Madrid, al costat del meandre del Riu Anoia que facilitava l’accés a l’aigua i que dibuixava un terreny planer fàcil d’urbanitzar. Però és que si no fos per algun factor estratègic, no hi hauria hagut cap ciutat o poble, enlloc. La idea és que darrere l'existència de qualsevol poble o ciutat, hi ha unes raons estratègiques. 

Per tant, cal relativitzar el sentiment de grandesa cada cop que es descriu la localització de les ciutats, més enllà del màrqueting territorial. Cal tractar aquesta localització privilegiada de manera relacional i a una escala apropiada. És a dir, Barcelona a una escala global, altres ciutats mitjanes a una escala regional, etc. i sobretot, tractar les localitzacions relacionades les unes amb les altres. Per exemple, la localització de Martorell destaca perquè dins del corredor mediterrani és un dels dos punts que dóna accés al pla de Barcelona, gràcies al congost de Martorell, igual que Montcada pel nord. L’abundant sòl industrial d’aquests dos congosts es deu a això.

Potser, a l’hora de la veritat, totes les ciutats tenen quelcom d’estratègic i al mateix temps, tampoc són el centre de l’univers.

Això fa pensar que Igualada ha d’aportar alguna cosa més que una “localització estratègica”, i que potser no ho és tant. Ha de fer valer els seus recursos locals, que aquests sí que són estratègics per únics i no replicables. Ningú més té un barri del Rec, per exemple. Gairebé ningú més per Europa sap treballar la pell.

La lògica del pensament que ressalta les localitzacions estratègies és una lògica passiva que espera que, donada una localització, les inversions comencin a arribar des de fora i que el que cal, per tant, és oferir més sòl industrial al mercat.

La lògica del pensament que ressalta els factors locals és una lògica activa que vol mobilitzar actors i recursos locals i que vol dissenyar la seva pròpia estratègia local de futur.

Les dues lògiques tenen la seva importància i cal barrejar-les, però potser és a la segona a la qual cal una empenta.