A vegades podem sentir o llegir que Igualada és o s’està convertint en una ciutat dormitori.

Per mi, afirmacions com aquestes són d’una gran inconsistència atenent a la definició de “ciutat dormitori”, o si parem atenció al paisatge urbà o a les dinàmiques territorials en què participa la ciutat.

A vegades, es deixen caure arguments sobre la proximitat a Barcelona, i que aquesta capital absorbirà Igualada i la transformarà en un barri on només es vindrà a dormir. La realitat, però, és que la distància real amb la capital catalana, no sols en quilòmetres sinó sobretot en temps (que inclou la congestió viària, el temps de recorregut del transport públic, etc) fan que el viatge diari, tot i ser viable, no sigui prou còmode. De fet, la millora del transport fins a Barcelona seria quelcom desitjable, més que una amenaça (per quan el promès carril Bus-Vao a la B23?).

Altres arguments parlen d’una pèrdua d’activitats econòmiques industrials a la capital de l’Anoia. Però, malauradament, la desindustrialització ha estat una dinàmica general imposada pel capitalisme global, que segmenta les empreses i en deslocalitza la part de la producció pròpiament dita cap als països perifèrics globals amb mà d’obra més barata i menor protecció ambiental, realitat que no sols s’ha donat a Igualada. Tampoc em sembla just no entendre la realitat de la Conca d’Òdena com a territori de realitats quotidianes i discutir sobre si un sòl cau industrial està dins o no d’Igualada, i relacionar això amb una potencial Igualada ciutat dormitori. 

En aquest sentit, podem veure les dades d’autocontenció (la capacitat que té un territori d’omplir els seus llocs de treball amb població resident) i veurem que, segons el PMU de la conca d' Òdena, Igualada té prop d'un 65% d'autocontenció, però és que aquesta dada per la conca d Òdena (que funciona com a una ciutat en conjunt) és del 85 %. Altres ciutats, amb dinàmiques veritablement suburbanes, tenen dades inferiors al 30% (com Hostalets de Pierola, on la ciutat de baixa densitat és el model que s’imposa).

Cap dels anteriors arguments justifica la transformació d'Igualada en ciutat dormitori.

Així que potser seria bo, abans de tot, definir què és una ciutat dormitori. Com el seu nom indica, ciutat dormitori seria un fragment de territori especialitzat en una única funció urbana, la de dormir, és a dir, la funció residencial. Fins i tot, es podria posar en dubte la conveniència d’anomenar ciutat a aquest fragment de territori tant especialitzat , ja que si l'essència del que és ciutat és la barreja (de funcions, de gent, etc) una ciutat dormitori pot ser no ciutat, sinó simplement espai urbanitzat.

Així, quan voltem per igualada ens podem preguntar pel paisatge que veiem, si Igualada és un monocultiu residencial o si en general tenim barris on residència, comerç, activitat econòmica, restauració, serveis, etc és barregen. 

Cert que a Igualada hi ha barris de baixa densitat on la residència és un monocultiu i, certament, són barris on fins i tot el transport públic té problemes per a arribar. Però no es pot dir que Igualada sigui tota ella una ciutat dormitori. 

És més, si a Igualada només "s’hi anés a dormir", no podria disposar d'una vida associativa com la que actualment té.

Igualada pot tenir defectes, però no és una ciutat dormitori com a característica despectiva.