Sort que el teu cap no para de pensar. De vegades volem parar de pensar, però ens oblidem del problema que tindrem si ho fem. El dia que la ment s'aturi, correm-hi tots!

Moltes vegades vivim a la ment i no a la realitat. A través de la ment aprenem a aïllar-nos per fugir de l'hostilitat del món real; a viure en un món de fantasia, inventat. Un nen deixa d'escoltar el seu entorn i fa un dibuix; o sembla que escolti quan en realitat està pensant en el seu superheroi.

Els adolescents s'evadeixen a les discoteques, quan ja hem passat aquesta etapa alguns ens evadim amb el ioga, i també creem un món imaginari on tot va de meravella, fins que al cap de mitja hora tornem a la feina i ens trobem amb la realitat. Torna el mal de cap, i torna la depre, els problemes amb la parella... El ioga només ha estat una evasió de la realitat.

El veritable ioga és una experiència del present, de l'instant, de l'aquí i de l’ara, una confrontació de la dura realitat, una acceptació, un alliberament que s’aconsegueix a través de la respiració conscient.

Què em connecta amb mi mateix? Un pensament, una sensació o un sentiment?

Els pensaments m'allunyen del cos, em porten al passat, que ja ha passat, o al futur, que encara no ha arribat, m'allunyen de les sensacions. Les sensacions són corporals, formen part de la realitat, es troben al meu cos en un moment determinat, poden ser de dolor, de plaer... Les sensacions poden portar-nos sentiments, el que sento és present, és legítim, i no em convé jutjar si és bo dolent, només ho he d’acceptar.

Tant els pensaments com les sensacions o els sentiments són fugaços, passatgers, vénen i se'n van. L'únic que queda és el canvi.

El plaer i el dolor són una polaritat d’una mateixa cosa: la capacitat de sentir. Amb anestèsia no sento ni plaer ni dolor, no sento res. Si tendeixo a experimentar dolor, significa que tinc una gran capacitat per experimentar plaer, perquè és un mateix pèndul que va dansant eternament d’una polaritat a una altra.

Quan el nostre cap no para de pensar ens hem de centrar en el cos; hem de baixar l'energia del cap als peus: passejar descalç, córrer, fer banys d'aigua freda, esport... No es tracta de lluitar amb la ment sinó de portar l’energia al cos.

L'ansietat és una projecció futura, una fugida del buit interior, del present. L'ansietat apareix com un sentiment envoltat d'una floritura primaveral de preguntes sense resposta referents a un futur incert: i si...?. Sense l’i si...? no hi hauria ansietat. És la tempesta perfecta: Si barreges ansietat amb por i incertesa, el pànic t’envaeix.

Com seria la vida del nostre cos si aquest pensés i si...? El nostre cos no pensa en demà, viu el present. El cor batega, les glàndules endocrines segreguen hormones, les cames caminen... Si el cos funciona bé senyal que està sà, per què no sóc feliç amb això?

Crec que prefereixo tenir una idea simplista de la vida, perquè de vegades em complico la vida amb la ment, m’evadeixo del meu cos (tot i que no sé on vaig) i deixo de ser feliç.

Després de llegir aquest text no pensis, respira i observa què passa al teu cos i com et sents.