Sóc una cèl•lula del món

El cos humà és perfecte. Els sistemes són constituïts per òrgans, els òrgans constituïts per teixits, els teixits constituïts per cèl·lules (la cèl·lula és la part viva mes petita que té la capacitat de néixer, créixer, reproduir-se i morir) i les cèl·lules constituïdes per àtoms i els àtoms?... Diuen que constituïts per partícules de ment… bé, d’això ja en parlarem un altre dia.

Al cos no hi ha cap cèl·lula inútil, totes tenen la seva funció, i la funció de la salut és que cadascuna d’elles faci la seva feina sense preocupar-se de la feina que fa l’altra. Al cos no hi ha crítiques ni reivindicacions, només hi ha responsabilitat, és a dir, habilitat de respondre.

Posem per exemple una cèl·lula hepàtica, es passa la vida treballant per totes les altres cèl·lules. Una cèl·lula del cor es passa la vida treballant, fins i tot de nit, perquè les altres mantinguin la seva vida. Una cèl·lula del dit petit del peu aguanta tot el pes del cos i ens permet caminar. Una cèl·lula sensitiva avisa a totes les altres del perill, i així preserva la vida

Algunes cèl·lules tenen la funció de moviment (les sanguínies), altres s’ocupen de la quietud (les òssies), altres s’encarreguen de la transmissió de la informació (les nervioses) i altres de l’execució de les ordres (les musculars).

Si, tant sols per uns instants, sortim de la nostra visió limitada de la vida, sortim de les nostres limitacions dels temes de moda que ens preocupen (la crisi, les retallades, l’atur, la independència...) i ens imaginem el nostre cos com un gran planeta viu amb els seus rius (la circulació de sang), la seva contaminació atmosfèrica (el tabac), la contaminació química (els fàrmacs), l’escalfament global (la febre), la destrucció dels boscos (les taques a la pell o erupcions cutànies), les erupcions volcàniques (els vòmits i diarrea) les pedreres o “canteres” (un tumor destructiu)...

Si, durant uns instants de fantasia (o no), jo com a ésser viu accepto que sóc una cèl·lula de la terra, em pregunto QUÈ ÉS EL QUE FAIG JO PER LES ALTRES CÈL·LULES DE LA TERRA?

Quan m’assabento que porto una camisa de la Xina, un rellotge de Suïssa, una texans de Bangladesh, unes sabates de Malàisia, un cinturó d’Argentina... Que menjo patates del Canadà, pinya de Costa Rica, dàtils de Tunísia, tomàquets del Marroc (ara al supermercat ja et diuen el país d’origen del aliments exposats) entenc que tot el món s’esforça perquè jo pugui gaudir del que porto i del que menjo. Tal com demostra Internet, ja no hi ha fronteres, només a la meva ment limitada, i jo, què faig pels altres?

Tornem a la pregunta, què passaria si en comptes de gastar energia en enfadar-me, queixar-me o criticar, la dediqués a posar-me en marxa al SERVEI als altres? Senzillament que guanyaria en SATISFACCIÓ, que en comptes d’estar aturat estaria en marxa, que hi hauria motivació a la meva vida i que tot aquest quadre d’actituds i comportaments faria que la saviesa del cos generés endorfines i altres hormones que col·laboren en el que anomenem felicitat, i que cap fàrmac pot simular.

El problema més gran que tenim no és el que creiem que ens fa falta, sinó que no sabem què fer amb el que tenim.

És un bon moment per posar en marxa tot el teu potencial creatiu. Això es transformarà en salut.