Ara sí que segueixo.

Us explicava fa un parell de setmanes que l’Anna, de nou anys, filla d’uns amics, em va preguntar per què feia cursos de teràpies naturals. Us ho heu preguntat mai? Per què ets mestre? Per què ets administrativa? Per què ets empresari? Sí, perquè m’agrada, perquè la vida m’ha portat fins aquí... però hi ha alguna cosa més? La pregunta de l’Anna em va fer pensar en el que faig i en el perquè. L’altre dia em vaig centrar en el què m’aporta fer dos dels cursos que realitzo a l’escola ARA -quiromassatge i flors de bach- ara m’agradaria continuar amb el de reflexoteràpia.

Tothom coneix el que és la reflexoteràpia i, tret d’algunes excepcions, a ningú li importa que li toquin els peus, de fet, normalment a la gent li agrada rebre un massatge a aquesta part del cos, tant oblidada... Només ens adonem que tenim planta del peu quan ens surt una durícia que ens fa mal. La planta del peu aguanta el pes de tot el cos cada dia de la nostra vida i ens permet desplaçar-nos, però la ignorem i no la cuidem gens.

Amb la reflexoteràpia, mitjançant punts precisos, tenim accés a òrgans interns en els quals, a través de pressió, produïm canvis energètics que es tradueixen en millores circulatòries i limfàtiques, de manera que podem millorar problemes digestius, migranyes, dolors de regla i infinitat de molèsties sense necessitat de recórrer als fàrmacs. Gràcies a això, la reflexoteràpia es pot aplicar a nens, embarassades, gent gran... És un clàssic per entrar al món de les teràpies naturals.

Pensareu... Cal que siguin els peus? Cal fer un curs pels peus? Diguem-ho tot: Els peus suen, i normalment fan pudor!, però preserven una zona privilegiada per la tècnica de la reflexoteràpia. Hi ha altres zones de teràpies reflexes: la mà, la cara, les dents, la columna, l’orella, l’iris... Però cap d’elles és tan accessible com el peu. Figuradament parlant, el peu és un tresor que tenim al nostre abast, aprenem a aprofitar-lo!