Si alguna vegada et deprimeixes, recorda que un cop tu vas ser l’espermatozoide més ràpid de tots.

Si ho volguéssim comparar, un atleta hauria de córrer a 112 quilòmetres per hora durant 400 quilòmetres per aproximar-se a la velocitat i a la distancia en que viatja un espermatozoide fins a l’òvul.

Ah! I recorda també que una ejaculació té més de 250 milions d'espermatozoides, és a dir, que un dia vas participar en una carrera amb 250 milions de participants més i TU vas ser el primer, el guanyador.

Tens el dret a deprimir-te, però també pots recuperar l’orgull i recordar-te del que un dia vas ser. Si vas córrer tan ràpid i vas aconseguir aguantar tanta distancia, segur que et pots tornar a aixecar.

En moments depressius perdem la noció de nosaltres mateixos, ens abandonem a una tristesa profunda i a un odi que de vegades no sabem ni d’on ve. Quan ens intentem aixecar ens trobem amb la imatge dels traumes, els accidents, les pèrdues, els maltractaments... D’aquesta manera mai trobem una base ferma on tornar-nos a construir, on aixecar-nos. A vegades entenem la nostra vida segons els records dolents, no segons els records bons.

Intenta pensar en quan eres el primer, el ràpid, el fort. Ho vas ser i saps que és veritat. Tens el dret de pensar en tu com un desgraciat i, fins i tot, pots pensar que aquesta és la veritat absoluta.

Sentir el dolor i continuar ...

Viure la vida quotidiana, encara que sigui amb dolor ...

Transitar la tristesa i plorar... i després seguir ...

En comptes d'esperar que algú et rescati, acceptar que et costa i avançar...

És donar-te una oportunitat. Per què no?