Un dia vaig fer un curs de massatge...
va donar suport i, tot i que no teníem gaires estalvis, vaig fer-ho. D’això fa ja 25 anys. M’imagino el creixement d’un arbre, des de la llavor inicial al tronc amb les 25 “rodonetes” que té avui.
Un ha d’estudiar una carrera universitària perquè li agrada, no pel que vol fer més endavant. Qui sap que farem d’aquí quatre o cinc anys! Quan vaig començar a estudiar mai vaig pensar que aquella seria la meva professió i que acabaria ensenyant quiromassatge als meus alumnes!
Quan et fas un cop, l’instint fa que et posis la mà on hi ha el dolor. La zona afectada no necessàriament necessita la pressió o la manipulació del múscul, busca el contacte càlid de la mà.
Què té la mà que fa que sigui tant important en cas de dolor? N’hi ha prou amb la imposició de les mans sense fer el massatge? Els fisioterapeutes i els traumatòlegs diuen que cal pressionar el múscul, estirar-lo o immobilitzar-lo. Els tècnics han inventat aparells d’ultrasons, vibradors, llums infrarojos.... Els ioguis creuen que a les mans hi tenim chakres amb propietats curatives... Els practicants de reiki deixen que les seves mans facin de canal transmissor de l’energia curativa universal... Però... I tu? Què fas tu amb les teves mans? Tenim uns recursos naturals propis que podem desenvolupar. No naixem ensenyats, però podem aprendre.
El cos tendre d’un nadó rep amb un somriure la tendresa de la mare quan el toca. Quan creixem ens endurim i alguns acaben com una alzina surera. Recuperar el tacte i la sensibilitat és una experiència agradable.
La il·lusió en un projecte propi i la creativitat són unes bones maneres de seguir amb la vida i superar les èpoques de crisi. Es tracta de fer inversions que no impliquin una gran quantitat de diners: invertir en recursos personals, propis, que ja tens. Invertir en les teves mans. A més, treballar amb el cos és gratificant, m’exigeix estar bé per ajudar els altres. Ho considero una exigència justa: un bon pacte.
