La família és un grup de persones plenes de defectes que Déu reuneix perquè convisquin  amb les diferències i desenvolupin la tolerància, la benevolència, la caritat, el perdó, el respecte, la gratitud, la paciència, el dret, el deure, els  límits i en definitiva,  que aprenguin a estimar fent per a l’altre el que li agradaria que li fessin a un mateix, sense exigir dels altres la perfecció que encara no tenim. No naixem on mereixem sinó on necessitem evolucionar

Papa Francesc

És bo entendre la família com un lloc on necessitem evolucionar. Normalment exigim dels pares tot un seguit de coses de les que fàcilment ens fem creditors. Ells han de donar i jo haig de rebre. Fins quan? En quin moment s’acabarà el deute? Quan en tindré prou? Quan haig de començar a donar en lloc d’esperar a rebre? En quin moment s’han d’acabar les recriminacions al pare o a la mare? A quina edat? Són ells els que han de canviar?

El més important és acceptar el pare i la mare tal com són, no voler canviar-los tal com jo vull. També és molt sa acceptar els fills tal com són i no voler que siguin tal com jo vull que siguin o que facin el que jo vull que facin. Per llei natural, ells són millors que nosaltres i només així te sentit l’evolució. Els fills sempre ho han de fer millor que els pares, sinó la evolució s’acabaria. Tenir plena confiança en ells ens ajuda a tots.

Els models nous de convivència, de comunicació  i de relacions ens trenquen els esquemes vells, que bé!  Que avorrit seria que tot fos sempre igual!

Una reflexió en forma de balanç sobre la nostra vida familiar ens ensenya molt:

Sóc tolerant amb la parella? Que és el que més  m’enfada  d’ella?

Quan discuteixo amb la parella sé demanar perdó?

Em sento agraït amb la parella i li dic?

Respecto la seva llibertat i les diferències, quan no m’agraden?

He après a tenir paciència o jo haig de ser el primer en tot?

Quan exigeixo els meus drets a l’altre, me’n recordo dels meus deures?

Qualsevol empresa fa balanç regularment per poder fer correccions a temps en la marxa del negoci. Potser les persones hauríem de fer-ne i això ens hauria de servir per créixer.