Fa un temps em va sorprendre la desafortunada afirmació de la presidenta del Cercle d’empresaris de Madrid, Monica de Oriol, que assegurava que “els joves sense formació no valen per res”.

Hi vaig pensar uns dies i ho faig servir com a punt de reflexió.

Hi ha alguna cosa dins meu que no serveixi per res? Hi ha alguna cèl·lula dins meu que no serveixi per res? A un nadó ja li sobren coses? en té que d’inútils?

Hi ha alguna cosa a la natura que no serveixi per res?

Me’n vaig a buscar bolets, entro al bosc, hi ha algun arbre, algun arbust, alguna de les mil fulles que cauen dels arbres a la tardor no serveixi per res?

M’assento sota un arbre i penso: possiblement va néixer abans que jo i segurament jo em moriré abans que ell, quantes generacions d’homes i dones hauran passat sota aquest arbre? quantes parelles s’hauran besat a la seva ombra?

Com és la vida d’un arbre? Aguanta la calor sufocant de l’estiu, les gelades de l’hivern, les tempestes de pluja, pedra i neu, el fort vent que el fa moure com si ballés... Alguns, fins i tot, aguanten el foc i tot i tornen a brotar.

Què hi ha darrera d’aquesta forma “primitiva” de vida? Només hi trobo una paraula: DIGNITAT. La dignitat d’estar aquí i aportar la presència.

Hi ha gent que no considera res ben fet, que no els agrada res, que no troba la bellesa enlloc, normalment són els que més rondinen, els que es queixen de tot. On està la bellesa? Hi ha arbres més formosos que altres? Hi ha persones més boniques que altres? La bellesa d’una dona es defineix per les mides del pit i el maluc? Veure la bellesa en un arbre o en una flor no depèn de l’arbre, ni de la flor, sinó del ulls que el miren, el mateix passa amb les persones.

I em pregunto, amb els millors ulls que tinc, de què serveixen els joves sense formació? I els indigents? I els drogoaddictes?

Totes les monedes tenen dues cares i, algunes persones, ens mostren l’altra cara de la moneda, allò que no ens agrada veure de nosaltres mateixos. És com anar al vàter i dir... “això que no m’agrada no és meu”.

Si acceptem que l’única unitat de mesura són els diners també hauríem d’acceptar que els millors negocis són el tràfic de drogues i la prostitució. Fins i tot els negocis necessiten dignitat. Només els diners donen la felicitat? Cal donar més importància als valors humans: l’esforç, la simpatia, la felicitat, la honestedat, la senzillesa, la coherència, etc. Hi ha joves amb poca formació tècnica però alguns d’ells tenen més formació humana que alguns dirigents.

Tornant al tema de la salut del nostre cos, us heu adonat que la nostra felicitat diària comença al vàter? Com podria viure una persona tan extremadament neta i asèptica que no volgués ni entrar al lavabo? Tindria massa mal de ventre!

Contactar amb el que no ens agrada és acostar-nos a la nostra ombra, al nostre inconscient, al nostre pot de brossa i escombraries on hi hem anat amagant tot allò que no volíem veure però que, ens agradi més o menys, també forma part de nosaltres.

Reciclant s’aprofita tot. Caldrà reciclar als nostres joves sense formació i exprimir-los fins a treure el millor del que porten. Ells ho estan esperant, tant si ens agrada com no són el nostre futur i hem de confiar en ells.