“Que el teu aliment sigui la teva medicina i que la teva medicina sigui el teu aliment” Hipòcrates

Menjar és un plaer. De fet, els romans menjaven fins a vomitar, cercant el plaer. No tots els romans, evidentment, perquè la gent del camp en prou feines tenia menjar. A l’Edat Mitjana parlaven de la “malaltia dels reis”, es tractava d’una artrítics úrica degut a l’excés de proteïnes que només els reis podien permetre’s menjar, la gent del camp s’havia de conformar amb cereals, llegums i verdures.

A mesura que la civilització avança, les malalties s’associen cada vegada més a l’estil de vida de cada cultura. Entre les malalties pròpies de la nostra cultura hi destaquen les produïdes per menjar en excés, no pas par falta de menjar, tot i que evidentment hi ha gent que passa gana. Però la gran majoria de nosaltres emmalaltim per menjar massa: obesitat, diabetis, colesterol, àcid úric, etc.

Entre altres coses, mengem massa sucre blanc, arròs blanc, farina refinada i carn de porc, cosa que ens condueix a preocupar-nos pels fàrmacs i les hormones que porten els animals. També ens preocupem pels pesticides que posen a la fruita i verdura fresca que mengem.

Al final ens fem un embolic i ja no sabem què menjar, sembla que tot sigui dolent.

Tampoc ajuda veure mil productes diferents a les estanteries del supermercat, ja no sabem què comprar. Ens hem allunyat de la connexió amb les nostres necessitats autèntiques i només pensem en comprar el que ens diu la publicitat, la televisió o l’Instagram, cosa que no té res a veure amb les necessitats del nostre cos.

Una de les coses que tracto a la consulta amb molts pacients és aprendre a sentir el que ens demana el cos. Hi ha moltes teràpies naturals, des de l’homeopatia a la kinesiologia o les Flors de Bach, que permeten pujar el volum de la veu interior que ens guia i ens ajuda a menjar el que necessitem, mantenir una disciplina i sentir-nos bé amb nosaltres mateixos. No es tracta d’una veu secreta o màgica, es tracta d’una cosa que tenim pel simple fet de ser éssers humans i pertànyer al món animal: instint.

Els animals només tenen instint, no tenen publicitat, i quan estan malalts utilitzen l’alimentació i la naturalesa per curar-se. Alguns deixen de menjar, altres mengen algunes herbes determinades, beuen més o menys aigua o descansen al sol. Les solucions estan dins nostre i a la naturalesa, per això es poden tractar amb teràpies naturals.

Però molts de nosaltres ignorem els nostres instints i busquem medicaments que suprimeixin els símptomes per seguir amb la nostra vida estressant. Potser el que hauríem de fer és descansar, potser fer dejuni, depèn de cada cas. Hem de vigilar que la ment racional no faci d’obstacle per escoltar les autèntiques necessitats del nostre cos.  

Vull acabar amb quatre consells en temes d’alimentació que són aplicables a la majoria de lectors:

• Menja en la mesura justa, no en excés.
• Augmenta la dosi de fruites, verdures, cereals integrals, aliments crus, llegums, fruits secs que menges.
• Disminueix la dosi de proteïna, greixos animals i sucre blanc.
• Cuina menys fregits.
• Identifica quins excessos tens (postres? Begudes? Galetes? Xocolata?) i no t’enganyis a tu mateix.