Em van explicar que hi ha un símbol que es fa servir en els casaments de ritus mesònic: En un moment determinat, els nuvis s’ofereixen mútuament una vara de vidre, com a símbol de la fragilitat de la parella.

Crec que la consciència de la fragilitat pot ser-nos útil.

La fragilitat es manifesta de diverses maneres: a la salut, a la consciència, al treball, a l’economia, a la pròpia vida... De petits som tendres i fràgils però no en som conscients. D’adolescents som temeraris, difícilment tenim consciencia del perill. D’adults ens omplim de problemes materials i sovint ens oblidem de la fragilitat de la salut fins que hi ha un problema o fins que ens fem (més) grans.

Com podem combatre aquesta debilitat? Com ens enfortim?

En la unió hi ha la força. De diferents fils petits en surt una corda dura i resistent. Crec, per tant, que de diferents debilitats meves també en pot sorgir una fortalesa.

Apliquem-ho a la salut: Debilitat 1: Estic refredat i tinc mal de coll. Debilitat 2: Tinc una tos molt seca. Debilitat 3: Restrenyiment. Debilitat 4: No aconsegueixo dormir. Debilitat 5: Disminució del libido. Debilitat 6: Estic depre. Com podem aprofitar aquestes debilitats per enfortir-nos? Fortalesa 1: Cuidaré la meva alimentació i faré una dieta més depurativa. Fortalesa 2: Disminuiré el tabac. Fortalesa 3: Tornaré a fer esport. Fortalesa 4: Trucaré a qui jo sé i li expressaré els meu sentiments ja que, ni que em costi, el sol fet de fer-ho m’ajudarà.

Tot procés de transformació ens enforteix. Els daltabaixos són normals. Si sempre estiguéssim creixent no hi cabríem al planeta terra. Si un arbre no perd les fulles no en podrà fer créixer de noves. Hem de créixer i decréixer, pujar i baixar, sístole i diàstole. La fragilitat es manifesta en el tot, tot i que en general només la perceben en els moments baixos.

En els moments de fragilitat i desesperació en la salut és lògic buscar resultats fàcils amb tractaments farmacològics. Objectius, objectius i objectius. Sense que ens importin els efectes secundaris perquè això, són secundaris. Doncs bé. A vegades cal buscar alternatives. Si només observem els símptomes perdem la visió del conjunt.

El meu estat de salut o la meva malaltia és fruit del que menjo, del que bec, del que respiro, del que sento... Puc buscar causes alienes: genètiques, radiològiques, químiques, electromagnètiques... Però també hi pot haver causes internes: ressentiment, amargura, vuit interior, soledat, infelicitat...

Quin és el millor tractament? Busca’l!