Sovint volem acabar amb els maldecaps (allò que ens molesta, costa o incomoda) de manera dràstica, però la vida ens presenta noves situacions que ens porten altres problemes i que normalment ens mouen les mateixes emocions.

Quan ens sentim insegurs davant d’una situació tenim l’opció de fugir, però llavors ens passaríem la vida fugint! És com si sempre repetíssim el mateix examen: La solució no és deixar el full en blanc o no presentar-se, sinó aprovar-lo.

El creixement personal és fruit d’afrontar els reptes, no d’escollir el camí més fàcil. Aquesta confrontació és complexa, els meus pacients mai em sentiran dir que el creixement personal sigui agradable. Acceptar els defectes i reconèixer les resistències personals costa perquè el nostre ego ha creat una imatge de fortalesa que normalment no és real (la façana d’un edifici pot ser meravellosa, però a vegades el seu interior està en ruïnes).

També hi ha persones amb l’autoestima tan baixa que sembla que els falti ego, però també estan manipulant el seu entorn. Tothom té els seus mecanismes, ja sigui la imposició, el victimisme o la malaltia.

Afrontar els problemes (i no fugir-ne) ha de ser una part de l’educació i valors que hem de transmetre als nostres fills, però només ho podrem fer si abans ho hem fet nosaltres. Sense coherència no hi ha transmissió de valors, només de conceptes mentals, idees que se les emporta el vent.

Hem de deixar que els nens afrontin els seus propis problemes. Si sempre ho fem nosaltres per ells no seran mai autosuficients. Passa el mateix amb la frustració: No es tracta de frustrar-los a propòsit però cal respectar el seu estat de frustració davant de situacions adverses, perquè de la capacitat de frustrar-se i aguantar (o aixecar-se) en creixerà la capacitat de fluir amb alegria en el futur.

La ment negativa veu problemes a tot arreu, mentre que la positiva hi veu solucions. A vegades ens ofusquem tant buscant la solució que perdem el problema de vista. Cal tenir un llindar ampli d’acceptació de coses desagradables perquè a la vida hi ha coses desagradables, tant per a nens com per a adults; és part de l’aprenentatge.

Per evitar els maldecaps no hem de tallar-nos el cap, sinó connectar el cap amb el cos i ajustar-nos a les seves necessitats.