Havia de continuar explicant-vos per què faig cursos de teràpies naturals però la situació econòmica és la que és i, a través dels pacients que em vénen a veure al consultori, m’he adonat que la incertesa econòmica ens està afectant massa a tots plegats. Permeteu-me que us expliqui la meva experiència...

L’any 1988, l’empresa per la qual treballava va fer fallida. El nostre tercer fill tenia aproximadament un any, no ens sobraven els diners i la idea de no tenir un sou fix em feia pànic. Havia arribat el moment clau: havia de decidir què fer amb la meva vida. En aquella època ja era vegetarià, i sempre m’havia agradat tot el que feia referència a la salut, així que vaig decidir estudiar quiromassatge. Aquell tímid començament, amb el recolzament de la meva dona, va ser l’embrió de dues coses que han marcat la meva vida:

1. 1,- Em vaig comprometre amb un projecte personal de formació i vaig decidir que tiraria endavant.

2. 2,- Vaig descobrir que estudiant el que m’agradava cada vegada m’ho passava més bé. L’entusiasme i la motivació eren constants. Mica a mica vaig anar descobrint altres tècniques: flors de bach, kinesiología, quiropràxia, gestalt, homeopatia... Ja us n’he parlat altres vegades.

Al cap d’un temps vaig començar donant massatges amb un pagès (sí, eren altres temps), va ser el meu primer pacient, però va donar peu a un segon, un tercer, i així fins avui 26 anys després.

No coneixia el meu futur quan vaig començar, i tampoc sé on seré ni què faré el mes que ve. El que sí que haig de decidir és el present: Què m’agrada? Què vull fer? Què hi perdo provant coses noves que em criden l’atenció?

M’atabala la gent que quan va d’excursió només es preocupa per arribar al cim de la muntanya. Per a mi, el més important de l’excursió és com t’ho passes mentre camines, pas a pas, amb la motxilla a sobre i les gotes de suor caient pel front. Això és vida!