No sé si vau tenir ocasió de veure el documental televisiu Topografia de la memòria, que TV3 va emetre el 20 de novembre passat. Estava dirigit per una excel•lent periodista d’arrels igualadines, la M. Dolors Genovès, i incorporava el testimoniatge de la nostra compatrícia Rita Torelló. Si us el vau perdre, encara sou a temps de rescatar-lo a través de la pàgina web de la televisió catalana.

És un reportatge una mica llarg, potser un pèl feixuc i tot, perquè la feina de la M. Dolors sempre és feta a consciència. Però si us hi deixeu entrar, és apassionant. I el que més va agradar-me a mi és que té la capacitat d’inserir aquest debat nostre sobre la memòria històrica en un context molt més ample, internacional. I és que no som nosaltres sols que hem de liquidar alguns comptes pendents amb el nostre passat històric. Altres països amb circumstàncies ben diferents de la nostra també pugnen per fer compatible la justícia i la memòria amb la necessària reconciliació i amb una mirada oberta cap al futur: Sud-àfrica, Argentina, Alemanya, Itàlia...

Veient el documental, penses que se’n surten com poden, si fa no fa com nosaltres. Alemanya, per exemple: amb una lloable actitud dels poders públics, però amb la convicció íntima de milers de famílies que aquell avi nazi, aquell avantpassat de la família, en el fons era una bona persona. O Itàlia, on la peculiar manera de ser d’aquest país fa viure el record del temps de Mussolini amb alguns trets certament inquietants. O nosaltres, és clar, que vam fer una transició sense demanar responsabilitats als responsables de la dictadura que van incorporar-se, com si res, al nou sistema democràtic...