Una de les coses bones de l’elecció del nostre camp d’aviació com a seu de l’aeroport corporatiu de Catalunya és sens dubte que ens fa pujar una mica l’autoestima, cosa que ens feia molta falta. Aquesta és una zona del país poblada d’escèptics i de malhumorats, que ens anuncien constantment tota mena de desastres: som la primera comarca en nombre d’aturats ―en xifres relatives, és clar―; no tenim cap pes a la política catalana; la tradicional indústria igualadina s’ha enfonsat; els fills dels emprenedors i fabricants d’ahir aspiren a convertir-se avui en funcionaris; som incapaços de posar-nos d’acord per decidir a quina vegueria ens agradaria pertànyer i al final ens col·locaran on els vingui de gust; ens barallem absurdament per una zona d’outlet; etc., etc. La llista és interminable, i hem de reconèixer que tampoc no és inventada...

Però no. Una descripció objectiva de les coses, i de la nostra realitat actual, presenta més matisos del que sembla. Primer: la nostra llista interminable té molts punts en comú amb la que qualsevol rebentaire podria establir a cada comarca catalana. De males notícies tothom en té, avui, encara que els graus siguin diversos. I segon, més important: a nosaltres, per exemple, que fa ben poc vam estrenar un esplèndid hospital, ens acaben de donar l’aeroport corporatiu de Catalunya. Resulta que hem fet els deures, que hem mantingut un grau d’unitat satisfactori, que ens hem bellugat bé pels despatxos de Barcelona, que ens han reconegut els nostres mèrits.

Si fóssim del Bages, per exemple, tindríem motius sobrers per arrossegar una terrible depressió a l’entorn d’aquest tema: desunió, poca eficàcia, falta d’influència, incapacitat de formular una sola proposta... Aquest cop, la comparació francament ens honora.

Les coses no són només com són, sinó també com semblen, i com som capaços de saber-les viure. I una bona dosi d’autoestima ens feia molta falta. Perquè potser d’aquesta manera farem callar per un cop els portadors persistents de les males notícies. Que, per cert, en tenim una bona colla entre nosaltres...