Ara resulta que el problema principal dels governants, no és pas que gestionin malament, sinó el fet que no comuniquen de manera adequada amb la població. Algunes referències d’aquests dies, certament, confirmen aquesta impressió.

Al Japó, per exemple. S’ha dit i repetit que hi ha hagut greus problemes de comunicació entre el govern nipó i els ciutadans que en depenen. En aquest cas, però, la cosa s’embolica per una especificitat del país que, almenys per a nosaltres, resulta sorprenent. Vet aquí que la tradicional cortesia japonesa impedeix adreçar-se als altres d’una manera massa crua, dient clarament les coses pel seu nom. És obligat, doncs, fins i tot en la vida corrent, suavitzar les notícies, dir-les embolicades amb paper de cel·lofana, per tal d’evitar que, quan tenen un caràcter negatiu, puguin ferir les orelles i els sentiments del qui les ha de sentir.

Així, per exemple, s’ha dit que quan un japonès negocia amb una persona d’Occident i li diu, educadament, «ens ho hem de rumiar una mica més», en realitat el que vol dir és un «no» rotund, que no deixa lloc a l’esperança. La dificultat de conèixer aquest codi de bons costums sembla que crea problemes addicionals als qui volen comerciar amb els japonesos.

En aplicació, doncs, d’aquest principi, s’han aixecat veus de protesta en aquell país de gent que considera que el govern amaga informació relativa al terratrèmol, al tsunami i a les centrals nuclears. Segons aquest parer, prenent peu en aquest codi cortès, en realitat el que fan els governants és no explicar la veritat als seus conciutadans sobre la gravetat de la situació.

Tanmateix, els problemes de comunicació també es donen entre nosaltres. Els membres del tripartit, per exemple, havien dit més d’una vegada que ells feien una bona gestió, però que no la comunicaven gens bé, de manera que els ciutadans no en tenien una percepció exacta. Aquest «pretext» va ser severament criticat per l’oposició d’aleshores, no cal dir-ho. Però vet aquí que s’ha produït a Catalunya el canvi de govern, i ara els nous governants, en haver de justificar l’embolic incomprensible que s’ha produït al voltant de les confuses notícies relatives a la supressió de l’impost de successions, diuen que la culpa no són les contradiccions de la coalició sinó... els errors en la comunicació.

Urgeix, doncs, que tant a l’orient com a occident els futurs experts siguin formats de la manera adequada per tal que tots el governs, del color que siguin, comuniquin una mica millor. I és que sens dubte tots els polítics ho fan la mar de bé: el problema és, senzillament, que no saben explicar-se...

Antoni Dalmau