Gairebé sense adonar-me’n, m’he trobat col·leccionant unes quantes referències periodístiques que parlen de l’extensió d’un nou conservadorisme i d’un nou puritanisme a Itàlia, el gran país on conviuen, des que el món és món, els excessos morals més oposats i més insòlits. Mireu, si no:

- al municipi de Trivolzio, a la Llombardia, les autoritats volen restablir l’obligació de tornar a penjar crucifixos en llocs públics, inclosos els bars. És la resposta a una decisió del Tribunal europeu de suprimir-los de les aules;

- a Furore, a la Campània, l’alcalde ha prohibit els nans dels jardins, ja que els considera culpables «d’alteració de la natura»...: tal com sona;

- diversos ajuntaments italians restringiran els permisos per instal·lar comerços de kebabs, que «perjudiquen les tradicions culinàries locals»;

- a Castellammare di Stabia, a Nàpols, s’ha produït el cas amb més ressò a la premsa: l’alcalde prohibeix les minifaldilles massa curtes, els escots massa generosos, els texans de talla baixa, els banys de sol als jardins i les passejades amb el tors nu lluny de les platges. Jurar o «molestar els altres» amb un «llenguatge cru» també està sancionat. Les multes van de 25 euros a 500;

- i a Saluggia, al Piemont, l’alcalde proposa substituir l’arròs que es tira sobre els nuvis després dels casaments pels «més delicats pètals de rosa»: en això i tot s’han de ficar...

Són propostes, o prohibicions, ben diferents, i alguna d’aïllada fins i tot no ens disgustaria sense coerció. Però la cosa que ens deixa més al·lucinats és que aquesta onada tan estrafolària prové majoritàriament dels alcaldes del partit del cavaliere Silvio Berlusconi, el primer ministre de la corrupció, de les veline i d’una agitada vida personal, per dir-ho ben suaument. Puritans i llicenciosos alhora? Com s’ho mengen, això, els italians?