Amb l’entrada de l’any nou, ja ens podem començar a preocupar amb tots els cinc sentits per la fi del món. Sí, la fi del món. Segons alguns, el proper 21 de desembre de 2012 es produirà l’apocalipsi, d’acord amb la interpretació recent d’un calendari maia. Aquest final que s’anuncia veurà uns extraterrestres amagats en els plecs de determinades muntanyes, a punt per socórrer i salvar els humans elegits que se’n facin mereixedors.

Evidentment, tothom és lliure de creure en el que vulgui. Però el que crida l’atenció d’aquest anunci és l’onada de reaccions més o menys convençudes que sembla desencadenar. I, darrere d’elles, el negoci que hi fan uns quants espavilats. I és que aquesta societat nostra no té cura i, a falta de les creences sòlides de tota la vida, se n’inventa de noves, cada cop més estrafolàries. Es buiden les esglésies de sempre i s’omplen d’adeptes tota mena de sectes: internet en va ple, d’aquestes coses, i ara, no cal dir-ho, de l’anunci famós del calendari maia.

Per raons vinculades a la història del catarisme, conec bé alguns corrents esotèrics que han tingut èxit per les terres del departament francès de l’Aude. Que jo sàpiga, als pobres càtars i a la muntanya de Montsegur encara no se’ls vincula amb el famós calendari maia, però ben a prop d’allí hi ha diversos indrets que des de sempre han estat relacionats amb mites fabulosos, amb tresors extraordinaris, amb la ciutat santa de Jerusalem, amb el regne dels visigots i àdhuc amb possibles tombes de Jesús i de Maria Magdalena. Em refereixo, d’una banda, a Renas (Rennes-le-Château) i pobles veïns i, de l’altra, al pic de Bugarach, una «muntanya sagrada» de les Corberes que, segons una certa gent, desprendria un magnetisme sorprenent. Doncs bé: al pic de Bugarach sí que hi ha molta gent que hi espera novetats d’aquí a un any. I aquesta gent ja ha començat a llogar habitacions a baix al poble, amb la intenció d’instal•lar-s’hi a finals d’any... i veure en què acaba tot plegat i si aconsegueixen de salvar-se.

La gent de l’hostaleria de Bugarach posa cara de transcendència, esclar, però es frega les mans a la vista dels ingressos que es preparen. I és que, com hem dit abans, al costat de la crèdula ignorància d’alguns, sempre hi ha qui fa beneficis suculents. I res, així anem vivint, entre els auguris terrorífics d’uns quants il•luminats i la sagacitat d’uns altres quants que esperen viure molt de temps per fruir del negoci que vindrà...