Un gest d'optimisme

Totes les iniciatives són fruit del seu temps, i totes estan marcades pel moment concret en què els va tocar de néixer. Per exemple, fer un diari digital per a l’Anoia. És, sense dubte, una conseqüència directa d’un determinat estadi del progrés de les noves tecnologies, un instrument propi de la primera dècada del segle XXI. Però encara hi ha un moment històric més precís: és un diari que neix, qui ho havia de dir, just quan tot el món econòmic es troba gravíssimament afectat per una crisi financera d’extraordinària magnitud, que serà recordada en els llibres d’història.

L’atzar, doncs, ha volgut que aquesta criatura digital aparegui a la xarxa quan el país més ric del món, i darrere d’ell tot el continent europeu, es troben vivint un moment de profund pessimisme: vet aquí que l’economia de mercat —i en particular els mercats financers— semblen haver trencat les seves normes més elementals de prudència i comencen a pagar el preu d’una dinàmica purament especulativa. I el que més ens ha vingut de nou —però que és més vell que anar a peu— és que la resposta del capitalisme a aquesta nova crisi sigui la crida a l’intervencionisme dels Estats, l’entrada en el mercat de capital públic procedent de les butxaques de tots els contribuents. Parlant en plata: la massa anònima de ciutadans que paga amb dificultat els seus impostos acudint en socors de la minoria més defensora de la llibertat absoluta de mercat, de la no regulació, de l’economia lliure més aferrissada. És el que alguns ja han anomenat, aquests dies, el «socialisme dels rics»...

Ara, doncs, que tothom gemega, que l’economia fa aigües, que els Estats negocien, autoritzen o fins i tot compren grups financers que, per la seva avarícia i la seva mala gestió, posen en perill tot el sistema, ara —repetim— és el moment històric concret en què una colla d’eixelebrats es llancen a l’aventura apassionant d’obrir una nova via informativa que els ciutadans d’aquest racó de món encara no teníem: un diari digital.

Es miri com es vulgui, és un gest d’optimisme. Modest, localitzat, lluny de tantes i tantes turbulències, però també aventurat, atrevit, engrescador. El món se sacseja en les cúpules del poder econòmic i polític, i mentrestant a Igualada i a l’Anoia neix un petit projecte que aspira a la seva pròpia grandesa, i que sens dubte la mereix. Esperem que aquests aires que bufen tan fort no acabin constipant la criatura...