Completada l’elecció dels alcaldes també a la nostra comarca ―amb la notable excepció dels Hostalets de Pierola―, crec que es constaten dues coses clarament: la primera és que s’ha acabat imposant la lògica natural i que, en la seva evident diversitat, els pactes que s’han fet per assolir les majories, quan calien, s’han mogut dintre una lògica normal. A priori, potser només hi havia el cas límit de Vilanova del Camí, on el PSC promovia una aliança que cal considerar poc natural, només per l’esforç desesperat de barrar el pas a l’alcaldia a Vanessa González. Però tampoc en aquest cas l’intent va reeixir, de manera que la cap de llista de Vilanova 365 tindrà ara, encara que sigui governant en minoria, una magnífica oportunitat de mostrar les seves condicions de lideratge i de consolidar una majoria més àmplia per a més endavant. Així i tot, malgrat aquesta normalitat, no podem deixar de remarcar l’impacte del canvi que s’ha produït a Calaf, una de les notícies més importants a l’Anoia durant la nit electoral.

La segona cosa que cal posar en relleu és que, tal com ja s’havia pronosticat, les famoses majories absolutes, que tan antipàtiques s’havien fet a la gent, han desaparegut gairebé de totes les poblacions importants, amb l’excepció clamorosa d’Igualada, és clar. Han aparegut multitud de petites forces polítiques o d’agrupacions d’electors que tenen pocs regidors però que poden inclinar la balança en un sentit o en un altre a cada votació. És una novetat absoluta i caldrà veure si, passats quatre anys, no ens n’haurem de penedir i hi haurà qui reclamarà el retorn urgent a les “còmodes” majories sense cap mena de sorpresa...

Perquè el que ara es posarà a prova de tothom, més encara que per a l’acord momentani de l’elecció de l’alcalde, serà la capacitat quotidiana de pactar, d’arribar a acords que permetin fer funcionar els ajuntaments. Els riscos ja els coneixem: aparició de les minories de bloqueig, discussions interminables, paràlisi municipal, acords estrambòtics... Però també hi veiem enormes avantatges: molt més diàleg i negociació, moltes més possibilitats d’entesa, moltes aportacions diferents que permetran millorar els projectes originaris, etc.

Aquest és el repte, més important que haver-se posat o no d’acord per elegir un alcalde, decisió que, fet i fet, i tot i que és molt important, no deixa de ser un assaig del que ens espera. El més important seran les decisions de cada moment, inclosa l’aprovació anual d’una cosa tan determinant com és el pressupost, el lloc on es juguen els quartos del present i el futur dels municipis. Certament, no serà fàcil...