Les nostres víctimes dels nazis
Publicat a Plaça del Blat per Antoni Dalmau i Ribalta
Les nostres víctimes dels nazis
No sé si aquests dies us heu topat enlloc amb la paraula alemanya «stolpersteine». Significa «pedra que fa ensopegar» i designa unes llambordes de 10x10 cm ideades per un escultor germànic, Günter Demnig. Les ha promogut aquest home per deixar rastre i memòria dels ciutadans europeus que van morir en els camps nazis. N’ha posat fins ara unes 52.000 en divuit països europeus...
Dijous passat, cinc d’aquestes plaques van ser col·locades en un paviment al poble de Navàs, que ha esdevingut el primer indret de l’estat espanyol que s’ha sumat a aquesta iniciativa. D’aquesta manera, els seus conciutadans retien homenatge als cinc republicans veïns d’aquest municipi del Bages que van sofrir l’horror dels camps de concentració. Un gest pioner que certament els honora.
Només a Mauthausen, van morir-hi 1.400 catalans. I també nosaltres, com a anoiencs i igualadins, vam pagar un tribut dolorós a aquella follia destructiva, però pràcticament ningú no s’ha recordat fins avui dels nostres compatricis. Quinze fills o residents de la nostra comarca van passar pels camps nazis, entre els quals aquests vuit igualadins que voldria esmentar un cop més pels seus noms i cognoms: Jesús Cano Cano, mort a la cambra de gas; Josep Fàbregas i Pons, mort a la cambra de gas; Frederic Freixas i Escudé, supervivent; Joaquim Gil i Abella, mort a la cambra de gas; Agustí Gomis i Valls, mort a la cambra de gas; Pau Massó i Cuadras, supervivent; Miquel Tirado Franco, mort a la cambra de gas; i Salvador Vidal i Claramunt, un pagès coix i malalt que va morir al cap de nou mesos al castell austríac de Hartheim, lloc d’eliminació dels presos considerats no aptes per al gas.
Aquestes són les nostres víctimes properes. Com hem dit, ningú no les coneix, ningú no les recorda. Aquest article vol ser una crida a les autoritats igualadines perquè, seguint la petja de Navàs, repeteixin també el gest d’homenatge i memòria d’aquests homes, que havien fugit de les tropes franquistes i van recaure en un altre infern, aquest cop definitiu per a molts d’ells. En algun lloc ben pensat i cèntric d’Igualada ―potser a la plaça de l’Ajuntament― hem de col·locar, també nosaltres, les vuit «stolpersteine» que esmenaran, per fi, el nostre oblit vergonyós.
6 Comentaris
M’adreço a Jesús Cano i T. Cano, néts de Jesús Cano Cano, un dels morts a Gusen. ¿Podeu escriure’m a adalmauribalta@gmail.com? Voldria entrar en contacte amb vosaltres... Gràcies!
El meu avi es en Jesús Cano Cano, trovo que es una bona iniciativa, fer qualsevol mena de hometatge, per el seu record i els demes igualadins que van morir a Mathausen, es lo minim que es mereixen,... Llegir més malgrat del temps en que han estat ignorats
El meu avi es en Jesus Cano Cano que va morir a Gusen el 8 de desembre de 1941 a l’ edad de 24 anys.
Totalment d’acord amb aquestes iniciatives, però voldria posar en evidència que al Cementiri de la Pobla hi ha un monument als igualadins assessinats durant la guerra civil que es troba en un... Llegir més estat deplorable i el tenim totalment en l’oblit,
En un món com el d’avui on les notícies van i venen i s’esmicolen al cap de poc és important la persistència de fets com els que es van produir amb el règim nazi i que es volen evocar amb... Llegir més les «stolpersteine». De guerres, n’hi ha hagut moltes al llarg dels temps però lo que, al meu entendre, diferencia el període nazi és tant la grandària del crim comés amb l’holocaust com la meticulosa planificació d’extermini que es va dur a terme ja molt abans dels camps.
L’excés d’informació a que estem sotmesos pels mitjans ens porten, paradoxalment, a l’oblit. Tenim una memòria selectiva però hi ha coses que com be dius, Toni, no es poden oblidar. No es tracta de posar a present fets llunyans. Es tracta que en el futur hom tingui molt present que l’home és molt capaç de caure dues, i tres, vegades en la mateixa pedra. Malauradament.
Albert Mestre Gil
Tortosa
6 de maig 2015.22:11h
Sóc nét de Joaquim Gil Abella, mort a Mauthausen el 1941, tal i com explica aquest article. Tinc molt poca informació sobre la seva època a Igualada, on va treballar de ferroviari i va estar... Llegir més afiliat a la CNT. Allí va nèixer la meva mare. Agrairia qualsevol informació, per petita que sigui. Gràcies. (albertmestre@gmail.com)