El recorregut que ens ha de portar cap al 9-N va fent el seu camí, prou conegut d’altra banda. No ha pogut comptar amb el sí dels escocesos, un suport que ens hauria estat providencial, sobretot en l’esfera europea. Es veu alterat també, massa sovint, per la incontinència verbal dels nostres polítics, que no paren de fer declaracions i rèpliques, en una escalada inoportuna i absurda que posa massa en evidència les nostres febleses. Així i tot, la traça del camí no s’ha perdut.

L’episodi que ara vivim ja ens era també previsible. Aprovada la llei de Consultes, el president de la Generalitat juga amb el calendari per tal de fer tan vistós com sigui possible el cop de porta que el govern espanyol donarà, un cop més, a la nostra voluntat de poder votar. Es tracta, per part nostra, de posar en evidència davant del món sencer l’obcecació de l’Estat a negar-nos un dret democràtic tan fonamental.

Tanmateix, la partida més transcendental es jugarà en el nostre camp. I és que tot això d’aquests dies només és la preparació anunciada d’un calendari que ens porta al moment autènticament crucial: la reunió que tindran els partits polítics catalans després de la negativa de l’Estat a deixar-nos votar. Aquest serà el moment en què ens ho jugarem tot de debò. És quan es posarà a prova si els nostres dirigents estaran o no a l’altura de les circumstàncies i si responen o no a la demanda unitària que els vam formular els ciutadans el darrer Onze de Setembre. Serà el moment en què hauran de ser capaços de deixar de banda el càlcul legítim dels seus interessos partidistes per tal de cedir en allò que faci falta en benefici de la unitat.

És imprescindible que de la reunió en surti una ruta clara, que reuneixi al seu voltant el màxim possible de consens polític. Per on hagi de transitar aquesta ruta ja ens ho diran ells, i el mètode és secundari respecte d’aquesta àmplia unitat indispensable. I crec que l’única condició que hauríem de posar al que ells vulguin plantejar-nos és que no ens facin passar amb raons, que no endarrereixin el procés: sigui una consulta o siguin unes eleccions anticipades, necessitem un calendari curt i clar, perquè el país ja no podria suportar una espera més llarga.

Així, doncs, la llei de Consultes era necessària i el joc del gat i la rata entre Mas i Rajoy sobre el calendari d’aquests dies ―i els decrets i recursos que es dictaran― són part del trajecte previst. El que és transcendental, però, és que el president Mas convoqui de seguida els partits partidaris del dret a decidir i que tot plegats surtin de la reunió amb una entesa amplíssima, capaç de merèixer el suport de tants i tants catalans que els estem esperant amb il•lusió i amb impaciència. Que no ens fallin.