Ahir vaig baixar de la Cerdanya. En arribar a Manresa, no vaig ser capaç de trobar la magnífica ruta que havia de portar-me directament cap a l’Eix Diagonal, és a dir, la C-37, que havia de conduir-me més ràpidament cap a Igualada. Així és que em vaig trobar entrant cap a l’interior de la ciutat de Manresa i sortint-ne, com abans, per la carretera que travessa el Cardener, el barri del Xup i el nucli de Salelles.

No és el primer cop que em passa: a vegades, l’endevino, i a vegades, no. Potser és culpa de la meva mala memòria, però no pas de la meva distracció: i és que, encara que estigui molt atent, no hi ha manera de saber-ho, perquè, a la senyalització de l’entorn de Manresa, el flamant Eix Diagonal que va de la capital del Bages a Vilanova i la Geltrú, passant per Igualada i Vilafranca, senzillament no existeix. Ho torno a dir: no existeix, i això que va costar 1.400 milions d’euros i que fa vuit mesos que es va inaugurar.

Suposo que els veïns de la zona i els usuaris habituals d’aquestes carreteres ho troben de seguida. És natural. Però, fora d’ells, no hi ha ningú que pugui endevinar-ho. Per si fos poc, la corona de Manresa és un envitricoll de carreteres on no s’aclareix ningú i on, això sí, pots trobar rètols que et porten a llunyanes poblacions més petites com Solsona o Cervera ―per no dir les ciutats més grans―, però no pas a la capital de la comarca veïna, Igualada.

És d’aquelles coses que no semblen tenir explicació. Els manresans ja se n’han queixat, no cal dir-ho, i el diari Regió 7 ho ha denunciat de manera reiterada. Però no hi ha res a fer i, ara com ara, el departament de Territori i Sostenibilitat (quin nom, eh!) de la Generalitat de Catalunya senzillament fa l’orni i no respon a les reclamacions. No sé si les autoritats d’Igualada també se n’han queixat amb la mateixa energia: espero que sí, perquè l’absència de retolació perjudica objectivament la visibilitat i localització de la capital de l’Anoia.

Aquesta deficiència se suma a una tònica antiga i general d’aquest país: la pèssima senyalització de les nostres carreteres. Costa Déu i ajut que els rètols indicadors t’acompanyin de la mà en tot el recorregut i en totes les cruïlles; altres topònims, simplement no existeixen. Per no anar més lluny, Carles M. Balsells i Jaume Ortínez, en aquest mateix diari digital, es queixaven fa pocs dies d’un altre cas semblant, encara que menys greu. Això per no parlar dels genis que es van inventar les entrades a les poblacions amb les localitzacions dels punts cardinals (Nord, Sud, Est i Oest), sense que n’hi hagi cap que t’indiqui, senzillament, on és el Centre.

Sembla que no hi ha res a fer. Passen els governs i els polítics de tots els colors, però el problema general no es resol. Així i tot, i admetent la magnitud del desastre, crec sincerament que el cas de l’Eix Diagonal a Manresa ja passa de mida...