Vagi per endavant que el pacte CiU-ERC a l’ajuntament d’Igualada em sembla perfectament legítim. Trobo molt lògic que el grup vencedor busqui una estabilitat en el govern i, d’altra banda, ja sabem des de fa temps que l’ERC igualadina ―no dic la d’altres llocs― ha preferit sempre aquesta aliança a les que hauria pogut fer en temps passats. Res a dir, doncs.

El que m’ha sobtat és que es digui, com a presentació de marca, que és un «pacte de govern sobiranista». El primer que ho diu és el PP igualadí, naturalment, però és lògic que ells, que són sobiranistes d’una altra nació, ho vegin d’aquesta manera. El que em crida l’atenció és que ho diguin els signants del pacte. Catalanista sí, no ho dubto pas, però «sobiranista»?

Per començar, és evident que CiU no és sobiranista. Molts dels seus militants diuen que ho són, però la coalició no s’hi proclama oficialment i la pràctica diària ho desmenteix d’una manera inequívoca. Això, els primers que ho saben ―i se’n queixen― són els d’ERC i els altres independentistes.

Segona cosa: tinc una enorme curiositat per veure en què es traduirà el «pacte sobiranista» en la política de l’Ajuntament. No parlo d’algun gest simbòlic, de guerres de banderes, de discursos abrandats: parlo de coses concretes i operatives que realment ens facin avançar per la via de la independència. Què faran? I, això que faran en aquest terreny, ¿serà tan diferent del que feia l’ajuntament de l’Entesa?

Els nous governants han dit naturalment altres coses, que es relacionen més directament amb la feina municipal. Aquí sí que crec que se’ls ha de donar un marge de confiança, i tant de bo que els seus bons propòsits es facin realitat. Temps hi haurà per comprovar-ho.

I una darrera cosa. El qui signa aquest article té un carnet del PSC i milita en el catalanisme més actiu des que té ús de raó. M’agradaria que els meus contraopinants anònims ―sempre tan actius en aquest mitjà digital― no em repliquin amb penjaments contra els socialistes ni furgant en les múltiples contradiccions del PSC ―que n’hi ha una colla, sens dubte―, sinó amb arguments relacionats amb el tema de l’article i amb l’interrogant que plantejo en el títol. Si no és molt demanar, vaja.