Una de les crítiques que sol fer-se als partits polítics és que, cada vegada més, tots s’assemblen massa, i que és difícil distingir-los. La crítica s’accentua quan la gent s’adona que les crítiques depenen moltes vegades de si el partit corresponent es troba al govern o bé a l’oposició, de manera que allò que ahir era bo ara ha passat a ser dolent i viceversa. I la cosa ja arriba al límit quan, alguna vegada, fins i tot un determinat eslògan electoral ha estat utilitzat, lletra per lletra, per una altra força política situada a l’altre extrem de l’espectre polític.

Per això, a vegades els partits, fins i tot aquells que conflueixen des de posicions diferents a la recerca d’un gran espai central que tothom cobeja, agraeixen les oportunitats que se’ls presenten de diferenciar-se clarament dels contrincants. Una cosa d’aquestes crec que acaba de passar amb la consulta que s’anuncia per als ciutadans de Barcelona sobre la futura reforma urbanística de l’avinguda Diagonal.

Així, els partits que governen junts a la Generalitat han coincidit a dir que podran participar en el referèndum els immigrants empadronats. És una mesura nova, que dóna el to del terreny en què volen retrobar-se tant el PSC com IC i ERC. Els del PP, en canvi, han dit que ni parlar-ne, que això, encara que només sigui una consulta, obre el pas a futures participacions electorals d’aquests immigrants i abans cal discutir a fons aquesta possibilitat, sense obrir una porta falsa. I CiU, en una posició que, com era d’esperar, vol ser intermèdia, ha dit que «depèn», que caldria fixar algun criteri per tal que no pugui votar qualsevol persona tot just acabada d’arribar.

La sang no arribarà al riu. Però almenys aquesta vegada, no sols cada partit ha dit allò que se suposa que volen els seus electors, sinó que a més tots poden aparèixer ben diferenciats i negar la confusió. És com si s’haguessin posat d’acord per dir-nos a tots nosaltres, els ciutadans que ens mirem de lluny la batussa: «Veieu com no som tan iguals com dieu de vegades?»...