Aviam, potser el què dic és arriscat, però la idea d'una presidència de la Generalitat coral que va proposar la CUP la trobo una de les grans ocurrències polítiques del segle XXI. M'ha recordat a aquella anècdota mítica que explica que Johan Cruyff, fart de que el mític davanter centre de l'Atlètic de Madrid Manolo els amargués la vida desmarcant-se en velocitat, va decidir no fer-li cap mena de marcatge. El va deixar "sol". El menut ariet, desorientat, va fer aquell dia un partit totalment intrascendent.

El cas és que l'Estat Espanyol és molt més nombrós i forçut que nosaltres, i té tots els mecanismes necessaris per neutralitzar els nostres avenços. I si no els té, se'ls inventa. Quina millor tàctica doncs, que la rauxa?  La meva aposta és clara. A partir d'ara tindrem 4 PRESIDENTS. Però no rotatoris, no. SIMULTANIS. I cap d'ells serà el seu cap de turc preferit, el MHP Artur Mas. D'aquesta manera podriem evitar fàcilment la confrontació directa, i podrem fer-nos el suec de vàries maneres i utilitzar argúcies psicològiques dignes dels Monty Phyton fins a descol·locar totalment l'adversari. Això si que seria nova política. Seriem l'avantguarda! I ho dic sense rastre d'ironia, eh. Estem vivint en una monarquia lamentable i ridícula, més baix no es pot caure, així que perquè no reinventar-nos "a lo grande"? En Gila estaria contentíssim!

-¿Está el Presidente? ¡Que se ponga!

-Bueno, a ver. ¿Cual de ellos? Ahora mismo Baños está en el baño! (RIURES ENLLAUNATS)

US HO DEMANO PER FAVOR.