On eren els trabucaires a la Passacalle?

En una festa major hi ha lloc per a tot: per a la gresca, per a les tradicions, per als esports, per als jocs… També per a la crítica, la ironia, el sarcasme… En són un exemple els enyorats pregons que feia Gralla i ara, per exemple, els versots dels diables. És saludable estar a la plaça i escoltar les rimes que els diables dediquen als regidors i regidores que són al balcó de l’ajuntament. També podem veure, aquests dies, el genial vídeo crític que corre per les xarxes: “Un biollac! Li falta un biollac”.

Un d’aquests per a mi brillants i saludables moments d’aquests últims anys era la “paròdia” que acada any els Trabucaires d’Igualada preparaven per sorpresa. Jo em vaig trobar la primera per casualitat. Vaig néixer a Igualada i vaig marxar a viure a l’estranger i ara només vinc per veure la família per la festa de Reis i a l’estiu, coincidint amb la Festa major. I vaig treure el cap a la Passacalle, un acte que no coneixia. I, enmig d'¡una envejable "farra", em vaig trobar amb un grup esbojarrat de trabucaires que van fer una paròdia sobre el ball de faixes. L’any següent en van fer una de molt divertida sobre la imatgeria festiva (sensacionals la Pia i el Tomeu). Els dos darrers anys no vaig venir per la covid. Però vaig veure fotos i vídeos i la família em va explicar quer havien fet una paròdia sobre Sant Bartomeu, amb un trabucaire portat a braços com la imatge del sant. Vaig pensar que som una societat molt madura si podem fer paròdies sobre nosaltres mateixos.

Però aquest any, que he pogut tornar a la ciutat, em vaig quedar sense l’esperada paròdia. A la tarda vaig anar a la plaça a escoltar els versots dels diables, extraordinaris. I vaig pensar que és sensacional que aquestes coses puguin passar. Que els ciutadans, per un dia, encara que sigui amb la casaca de diable, puguin criticar a la cara els seus representants polítics. Bravo!!! Però em vaig quedar decebuda, a la nit, sense l'esperaxa paròdia dels trabucaires. Què tenien preparat aquest any?…

Vaig anar-hi amb els meus nebots, que com a bons ITVS coneixen tothom. Vam preguntar-ho a uns diables, que havien fet un versot dirigit a la Festhi amb què explicaven com havia anat la cosa. (Un versot que va acabar amb crits de "que nos dejen actuar, que nos dejen actuar". Poesia.). Es veu que mentres fas broma dels altres, no passa res, tots riuen i aplaudeixen, oli en un llum... Però quan es va fer paròdia sobre Sant Bartomeu, casualment, des de dalt, es veu que van convidar sense gaire més explicacions els trabucaires a seguir estrictament uns protocols.

Total: que ens vam quedar, almenys jo, sense un d’aquests moments brillants de la festa. Censura?

Demano, a qui li toqui, que se solucioni aquesta situació i podem tornar a disfrutar, els anys vinents, d’aquesta rauxa tan simpàtica i sana dels trabucaires (i si s’hi apunta més gent, millor!!!). I enhorabona als diables pel seu versot (a veure si ara us renyaran a vosaltres...)

Visca Igualada. Visca la festa major i visca Sant Bartomeu!