33 miners sota terra... i què fem?

33 miners sota terra, 3 mesos per treure'ls, un forat de 30 cm els connecta a la vida. I nosaltres què fem? I millor, què hem fet?

Hem jugat amb la videoconsola, hem viatjat amb l'AVE, ens hem refugiat amb l'aire condicionat a tota potència... gràcies al coure que omple els nostre electrodomèstics i enginys occidentals, que els miners intenten subministrar-nos en condicions que no volem veure. Volem veure la pantalla, els jocs, les ficcions, els reality que tapin la realitat.

Una mostra més dels dos móns que cada cop són més distants, per no parlar del tercer o el quart. No fem res. Millor: els fem desaparèixer de la vista.

Una excepció: el mossèn del poble ha fet una missa per ells. Ells també preguen. Es sentiran units a nosaltres. Sentiran la nostra companyia, la força de la nostra oració. N'estic convençut. Si no fos així, si no hi hagués aquest recurs, no sabria com esperar, no podria mirar-me al mirall. Em direu que sóc jove, i us diré que no vull perdre la fe.