Els 50 anys del Mowgli

Dijous, 1 març 2012. 15:45. Marc Muntané Costa - exdirector de l'escola

Els 50 anys de l’Escola Mowgli fan despertar, a tots els que hem viscut l’escola, munts de

records i anècdotes. He vist créixer el Mowgli des de la perspectiva d’alumne, però també l’he

palpat com a mestre, pare i director.

El llibre que es publicarà en la celebració dels 50 anys d’Escola ens farà reviure molts

moments, encara que el pas de cadascú pel Mowgli quedi dins de la intimitat individual.

Tot i així, sento la necessitat de deixar escrites les cites “Tant com puc”, de l’escoltisme, i “La

llei de la jungla”, de Ruyard Kipling, perquè van ser dos referents importants per la fundadora

de l’Escola Mowgli, la senyoreta Rosa.

Els anys 60 van ser moments política i socialment difícils per construir una nova escola. Però

gràcies al compromís i la confiança van néixer les generacions “Mowgli”, unes generacions de

sensibilitat i de creativitat.

L’Escola Mowgli deixa petjada i els personatges del llibre de la jungla, la font d’inspiració per al projecte educatiu, deixen una lliçó de futur en les vides de cadascú.

Es tracta d’una escola que sempre ha estat com una casa i que compta amb uns plans de

renovació pedagògica i de compromís amb la llengua, una lleialtat al nostre país i a la fe.

Encara recordo el càntic a les criatures de Sant Francesc d’Assís amb emoció. No m’oblido de la il·lusió que vaig sentir a l’escola quan era un alumne, del treball que vam fer quan era mestre, de la complicitat com a pare i del compromís i l’autoexigència quan vaig ser el director. Recordo la cohesió entre l’equip de mestres, els projectes de vida dels alumnes i l’intercanvi educatiu amb els pares i mares.

I no vull deixar passar un record molt especial pels que ens han deixat en ple projecte. Sempre

els porto al cor. Els 50 anys obren les portes del passat, de la memòria, però també obliguen a mirar cap al futur. El camí incorpora noves formes educatives, canvis socials, econòmics i tecnològics. I la vertadera missió està en no distreure’ns de la preciosa tasca de formar persones, de la convivència i la comunicació.