9N: votar o no votar?

Centrem el punt de partida: Catalunya no està debatent el seu futur perquè li vingui de gust. Ho fa com a defensa davant d'una agressió persistent de part d'un nacionalisme conservador filofeixista, que està instal·lat a les estructures de l'Estat espanyol des que Franco ho va deixar "lligat i ben lligat".

I contra la visió d'alguns que el nou 9N és una aposta-enganyifa de Mas, cal ser conscients que la pressió popular té el mèrit d'haver portat el partit més votat, un partit de dretes, fins a les portes de la desobediència. No és un resultat gens menyspreable d'un dels més grans moviments socials a l'Europa contemporània.

Recapitulem: Mas no volia la independència sinó el pacte fiscal. Davant l'onada popular, va decidir surfejar sobre la demanda independentista per seguir sent un dels partits centrals i, si podia, treure-li rèdits. I sobre aquesta onada ha guanyat l'admiració de molts però ha anat perdent pistonada electoral perquè no és el terreny propi d'una força conservadora. CiU és un partit de la transició (com el PSC que ja naufraga), però gràcies a la intel·ligència del seu líder ha sabut no oposar-se al corrent que s'ho enduïa tot per davant (com hagués fet Duran i Lleida), sinó nedar-hi a favor i, per això, encara floten. Novament la pressió popular el va obligar a haver de convocar els partits sobiranistes per donar la data de la consulta, en la qual van introduir la doble pregunta trampa, recuperant el "Sí-No" que manté viva l'opció al pacte fiscal. I encara una altra vegada la pressió popular el va obligar a fer alguna cosa el 9N, i el màxim que en Mas es va atrevir va ser convocar un "procés participatiu" (en realitat una consulta no vinculant, com l'anterior) que no vulnera la llei i li fa salvar els mobles.

La consulta del 9N no té garanties democràtiques, ni cal que les tingui. Prohibida per Rajoy i sense la participació de la gent anti-consulta, no servirà per decidir en la línia del referèndum d'Escòcia. Però és que nosaltres estem lluitant per un dret molt més bàsic que l'organigrama actual d'Espanya ens nega: el dret a decidir, el dret a ser subjecte polític. I els que votin estaran enfrontant-se a aquesta negació que ens aplica l'Estat espanyol.

Si la participació és baixa, Rajoy sortirà exultant i Mas esgotarà la legislatura tot intentant ressuscitar el pacte fiscal, però Rajoy no sentirà cap inclinació a cedir en res i aplicarà la màxima: "a l'enemic ni aigua". Acabarem pitjor que no vam començar.

Si la participació és normal, Rajoy la vendrà com una derrota mentre que Mas la vendrà com un èxit. Però Mas també podrà esgotar la legislatura, tot esperant si l'incòmode globus independentista es desinfla.

Si la participació és molt alta, Rajoy seguirà fora de joc, amb una comunitat internacional ben informada, i Mas no podrà esgotar la legislatura. La societat catalana es posarà com una olla a pressió demanant, quan abans millor, un escrutini real sobre les preferències de la societat catalana. Ara sí com Escòcia. I Mas no podrà evitar, davant del clamor popular, haver de convocar unes eleccions autonòmiques que funcionin com un referèndum. I, com a corol·lari de les plebiscitàries, crec que ERC ha de negar-se a formar coalició amb CDC, perquè malgrat "independentistes" tots dos, no defensen un mateix projecte polític en l'eix ideològic.

Cadascú que valori quin escenari prefereix