Ada Colau

M’agrada pensar que tots tenim un paper en aquest món, ja sigui en la nostra realitat més senzilla i quotidiana, bregant amb la nostra família íntima, en les nostres feines més o menys visibles o bé intervenint en qualsevol àmbit col·lectiu o associatiu. Cadascú de nosaltres completem aquest gran engranatge que és la màquina del món i reconèixer aquest fet ja ens ha de reconfortar. Però hi ha persones amb una llum especial, destinades sense voler a la transcendència pel fet de posar la seva veu a col·lectius enormes i vulnerables. Vaig escoltar la compareixença de dimarts de la portaveu de la PAH, Ada Colau, davant la Comissió d’Economia del Congrés dels Diputats. Amb el seu discurs va apropar una sessió de Cambra al món real i va recollir sentiments que una bona part de la ciutadania compartim.

El perquè aquesta compareixença no ha tingut més presència en alguns mitjans és incomprensible, encara que ara mateix sembla que res ja no ens hauria de sorprendre. Però el que m’ha calat és constatar com en situacions tan crítiques i injustes com les que estem vivint, sempre hi ha persones anònimes amb un esperit de lluita per sobre de la mitjana. Dissortadament potser no faran canviar del tot la torna, però la seva actitud valenta, honesta i coherent transmet als ciutadans un missatge esperançador. Gràcies, Ada.