Els adobers a 'la reserva' com els indis

Aquesta és la sensació que vaig tenir en veure el nou Pla de Ordenació Urbanística d’Igualada, m’imagino el que varen pensar els dissenyadors i equip redactor del nou POUM, ‘aquest tipus d’indústria es morirà sola, cal donar-los 6 o 12 anys i ja aniran plegant, un darrera l’altre’ i ‘problema solucionat’.

Per què buscar un altre lloc per ubicar-los?, no hi haurà necessitat. Si en comptes de anar a ‘fets consumats’ els dissenyadors del pla haguessin consultat els adobers abans de començar el seu treball, els hauríem pogut explicar el següent:

1r. Que la nostra indústria necessita ofici i I+D

2n. D’ofici en tenim, i ho demostra el fet que molts adobers subministrem pells a firmes com ‘Luis Vuiton’, Camper, Coach, Hermes i un llarg etcètera, en competència de qualitat amb totes les millors firmes adoberes europees. També hi ha adobers que estan venent a Xina i Índia, productes tecnològics que les seves indústries no poden fer.

3r. Parlant d’ I+D no sé quin altre ram disposa d’un centre de formació al nivell de l’Escola de Teneria i un centre de recerca com ‘AIICA’, ambdós treballant sempre en la formació de tècnics per al sector i la recerca de noves tecnologies. El centre ‘CEDETI’ està preparant una ponència on es presentarà l’exemple de dues empreses modèliques en I+D, una de molt gran (del sector de l’automòbil) i un altra de petita (un adober d’Igualada) per demostrar que l’ I+D no està renyit amb el tamany.

4t. També el sector adober igualadí ha fet els deures en l’aspecte ambiental, ens hem hipotecat amb una depuradora ubicada en un terreny municipal en cessió d’ús per 50 anys, que no està pensada per amortitzar-la en 10/12 anys sinó a molt més llarg termini. També s’han instal'lat costosos ‘scrubers’ per al tractament de l’aire de les pigmentadores donant compliment a la normativa d’emissions del % de COV.

Quina trencada d’il•lusions, pensar que tenim un futur a 10/12 anys encaixonats a ‘la reserva’ sense saber a on anar, esperant que un dia ens facin ‘Eutanasia industrial’ per una paraula tan bonica i tan traïdora contemplada en el nou POUM , ‘per cooperació’.